2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

250
MIRElA CAMPABADAL 1 BERTRAN
Arran d'afirmacions com aquesta, Antoni Comas apuntava una teoria
interessant (que reprendré cap al final d'aquest estudi): entre els intel.lectuals
que s'enfrontaven amb el problema de I'estat del catala, els que propugnaven
la unitat catalanoprovencal partien d'una concepció merament arqueolbgica
mentre que els que, com Tudó, no basaven la seva argumentació en la qücstió
de I'origen creien en la possibilitat real de recuperació, .una situació
paral.lela, en certa manera, a la que es produiri en csdevenir-se la Renaixenp*
(COMAS 1968: 40).
En les files de la corporació barcelonina, hi hagué representants d'ambdues
concepcions. Seri I'actitud arqueolbgica i historicista la que predominari
en les ratllcs de Gabriel Casan~va.~'~ El seu discurs d'ingrés no és altra
cosa que una breu historia de la llengua literaria catalana, la qual divideix
en dos períodes diferenciats: una «época gloriosa de nuestro lenguageu, que
arribaria fins als reis catblics, i una segona epoca de adccadencia*, en que els
escriptors abandonaren la llengua materna a favor de la castellana, etapa
que comencaria amb els reis catblics i evolucionaria de manera pard.lela a la
reducció del comer$ catali. Després de constatar el degradar estar de la
llengua en el Segle de les Llums (ads que no s'ensenyava ni disposava d'un
bon diccionari i fins semblava que els catalans I'havien oblidat), Casanova
reporta la grandesa i gloria del catali en la primera epoca, en que,