2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

Malgrat que, en esskncia, el conreu de la llengua catalana a la RABLB
passava per la redacció d'una serie de poemes, no puc deixar d'esmentar un
text que, tot i no estar vincular directament a les juntes (vull dir que no
consta que hi fos llegit cap fragment), se'ns revela com un joc entre acadkmics.
Em tefereixo a Lo perquP de Barcelona (1734)~ de Pere Serra i Postius.
En aquest text, Serra hi fa historia de diversos carrers de la ciutat, remet a
diverses llegendes locals i, a mes, recull notícies pintotesques sobre les transformacions
de la Barcelona del Setcents. Allb que m'inreressa, perb, 6s la
relació dels interlocutors que hi apareixen, mhscares de tres acadkmics destacats.
Francerc Feliu constatava, de passada, a I'arricle dedicar als treballs
filolbgics de Josep de Bastero esmentat abans, que:
Cobra en qüestió .& un dialeg figurac sobre temes d'erudició histbrica barcelonina
entre tres personarges: Pere, l'autor (Pere Serra), Ramon (que s'identifica amb Ramon
de Dalmacesjbx2 i Toni, un criar enginyós que sap moltes dires i refranys. Té alguna
cosa a veure aquest Toni amb Antoni de Bastero, I'apassionac defensor de la Ilengua
catalana, que. per cerr, també es dedica dmenys duraiir un cemps a recollir dices i
expressions populars? Por tracrar-se d'una broma amable entre amics, d'una picada
d'ulls pera iniciats? (FELIU 1998~: ~16, n. 7).
De fet, la incursió real d'aquesta obra al món acadkmic vindria molt més
tard, el 1929, de mi de Ramon Domknec Perés, editor del text, conservat
actualment al ms. A-390 de I'AHCB (veg. Peds 1929).
3.2. ~APROXIMACI~ TE~RICA A LA LlTERATURA CATALANA. DE LA COL~LECCIÓ
DE POESlES CATALANES
Un dels majors interessos dels acadkmics fou l'anilisi reorica de diversos
aspectes de la literatura en general: entre altres, qüestions de retbrica o
eloqüencia o de literatura clissica. També hi ha algun text tebric que fa
referencia a la literatura catalana, pero no com a tal, sinó d'una manera més
aviat subsidiaria: I'exemple mes paradigmitic és el cathieg d'Elies i Robert,
considerat al Nou diccionari 62 de la literatura catalana com «el primer in-
ventari bibliogrific conegut de la literatura en llengua catalana,,, el qual,
com he dit, partia de la idea de formar una gramitica per a la lleng~a.~~~
682. Aurrriacista desracar que torna a Barcelona i a qui Serra i Postius explica els canvis quc
ha patit la ciurac en la scva abslncia.
683. En aquest sentit, cal recordar carnbe I'interes que manifestaren els academia per acon-
seguir una cbpia de la versió caralana de la Biblia exisrent a la Biblioteca Reial de Paris, ates que