2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

124 MIREIA CAMPABADAL I BERTRAN
poguessin tenir un paral.lel amb la seva circumstancia actual, i el progrés
dels francesos a Catalunya tenia, sens dubte, un pard.le1 immediat amb el
progres dels irabs en temps passats. Es tracta, doncs, de mostres velades de
wm la situació política desfavorable afecta la corporació barcelonina.
A més, la participació activa dels academia en la guerra resulta indubtable.
Per esmentar-ne dos dels casos n~és destacats: Jerónimo de Girón, marques
de Las Amarillas, membre de la RABLB des de 1773, tingué l'exercit a les
seves ordres com a capiti general interí, després de la mort de Ricardos i del
general O'Reilly; com recullen les acres, el bar6 de Sarraí, secretari, fou
comissionat pel nou capita general, Luis Fermín de Carvajal, Vargas y Brun,
comte de La Unión, per al restabliment del sometent general catala (que
havia estat abolir pels decrets de Nova Planta), com a intent de millorar la
situació milirar. Ja a I'abril de 1794, i'impacte del desaiiotjament del Voló de
I'exkrcit del comte de La Unión féu aturar les sessions de la RABLB, siruació
que es va veure agreujada pel motí a Barcelona i per la creació a la uutat d'una
junta de diputats dels corregiments catalans (desembre de 1794-gener de 1795)~
que deguk mantenir ocupats els altres academia.
Un nou conflicte bel.lic amb Franp faria que tots els projectes academia
es veiessin estroncats el juliol de 1807,~" a les portes de la Guerra del Francks.
L'ocupació napolebnica de Barcelona motivatia vuit anys d'inactivitat,
fins al 13 de juliol de 1815, data en que es reprendrien les sessions; Francesc
de Sans i de Sala, com a antiquior, convoca una junta extraordinaria general
a casa seva, que havia de ser
preparatoria para proceder al restablecimiento o, por mejor decir, a la continuación
de las juntas así generales como particulares de la Real Academia, suspendidas por la
dispersión de los señores socios y demjs acontecimientos de los años últimos, desde
principios de 1808 (I-II-zo: [Acres de 1815 a ~8191).
Després de la Guerra del Ftancks, s'imposaria, aixb sí, una reorganimió
instirucional.
Vegem, tan sols, com Ramon Ignasi de Sans i de Rius (acadkmic des de
1787) desctiu pokticament la interrupció de les sessions i la posterior restau-
ració, a mode de profecia, en uns tercets Con motivo de la inrtalacidn del
exelentisirno señor marqué3 del WIfel a la presidencia de la Real Academia
de Buenm Letras de la ciudad de Barcelona (14 de febrer de 1816):
797.Cúltima jiinra general consignada h la de 29 de juliol de 1807,
i coincideix amb la
dimissi6 definiriva del biró de Sarraí com a secretari. Amb ror, ja des del 16 de maig, Anroni
Alegret. com a antiquior, constan com la junta general no es pague celebrar npor falta de
competente número de individuos asistentes y secrerariox (Iligall 38& [signatura antigal).