2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

350
MIREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN
forta diglbssia, perb, malgrat les pressions exbgenes (circumstincies políti-
ques -la jerarquia política i eclesiistica era castellana- i socioculturals) i
les endogenes (entre altres, els acords d'haver de parlar en castelli i de fer
les oracions gratulatbries únicament en llengua castellana), en cap moment,
no es produí una elirninació total del catdi, cosa que sí que ocorregué, per
exernple, en la coetinia Academia Valenciana de Gregori Maians.
El ressorgiment literari arribaria anys després, amb el que ha estat qua-
lificat, de manera controvertida, com a Renaixenca. No em pertoca a mi
-que he tallar i'estudi al 1807- ocupar-me d'una reacció que no ocorreri
fins a la ratlla de mitjm Vuitcents; els esrudiosos d'aquest segle, a la llum
dels seus coneixements aprofundits, podran extreure, de les informacions
que he ofert en aquestes ratlles, la interpretació més encertada.
Tradicionalment, la historiografia literaria catalana havia considerar la
RABLB com un clar precedent de la Renaixenp. El 1933, Ernest Moliné i
Brasés publid un article inritulat cL'Acad8mia de Bones Lletres i el Renai-
xernent catali,,, en el qual afirmava que,
en la fornai acadkmica es forjaren gairebé totes les armes ofensives i defensives amb
quk es Ilanqia la palestrala iniciarivalirerariadels nostres restauradors i (aixb Cs el més
importanr) en son secular rccinrc fou treballat i portar a bona fi el projecte de
restauració dels Jocs Florals (MOLINÉ 1933: 64).
Tambe Antoni Comas apunta que
la múltiple acrivirar de I'Acadkrnia entorn de la llengua catalana [...] constitueix una
de les gknesis més clares de la Rrnaixenqa [COMAS 1968: 42).
Mes recentment, la revisió del concepte de Renaixenp ha afavorit noves
interpretacions respecte de i'actitud general dels catalans envers la llengua
i la literatura catalanes. Per esmentar-ne tan sols un parell, Albert Rossich,
aplicanr-ho només al concepte de literatura, ha conclbs que:
La dicoromia decadencia-renaixenp ha condicionat les interpretacions de la literacum
del segle ~ I I E'hi : han volgur buscar sobretor cls orígens o els precedents de la
Renaixenp, quan allb que explica I'evolució real de la literatura en carala d'aquells
mornents és el procér diglbrsic que porta a la desaparició de la literatura culta, i que
sembla conrolidat a mitjan seglr xix ross sic^ 1990: 56).
Al seu torn, Jordi Ginebra, analitzant el concepte des de la perspectiva
de l'historiador social de la llengua, adverteix que: