2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

Els arguments apologktics que presenta -relacionats, en esskncia, amb
la qüestió lexicogrifica- es poden concretar en cinc Iínies bisiques que
tenen corn a finalitat principal desmentir, d'una manera merbdica, algunes
de les moltes acusacions que circulaven contra la llengua catalana (veg. COMAS
1968: 37-38):
a) La defensa de la legitimitat del catali a través de la seva indiscutiblr
filiació llatina (per bé que la teoria que agermana el catala amb el provencal
també afavoreix el seu enaltiment).
b) Una legitimitat que, en cap cas, fou rninvada per la preeminencia
de la llengua castellana, especialment a partir del segle m, ja que aquesta
no ha de ser considerada com un dret sin6 com a rnerament
produida per un arar histbric que hauria fet perdre al catali la condició
d'idioma comú.
c) En aquest sentit, tan sols les obres lexicografiques de Joan Lacavalleria,
Pere Torre i Pere Mirtir Angles ja serien suficients per confondre els de-
tractors.
d) Tarnpoc no és valid I'argument que el catali ha pres rnolts mots
d'altres idiomes (i la causa es troba en el progres tkcnic i industrial del
país)?O4 ates que el préstec lingüístic ha estat exercit per totes les Ilengües
i és una forma d'enriquir el tresor Iexic.
e) A mis, constata el tresor documental antic: les diverses cornpilacions
de lleis són en catali (fins i tot, les compilades per Felip V a les corts de
1~01-1~02).~~~
Després de constatar la situació xcalamitosan en que es troba la llengua,
Tudó acaba el seu discurs reivindicant I'ús literari, és a dir, culte del catali,
com a conseqüencia lbgica del desenvoluparnent econbmic del país,
a fin de que, con igual esmero, vuelva a florecer nuestra literatura catalana, que, por
tan desgraciado evento, ha quedado sepulrada su memoria, can justo sentimiento de
los verdaderos amigos del pais, a que nos estrecha oy más esta obligación quando
nuestras fábricas y manufacturas se encumbran a la maior altura, con que vive el país
tranquilo, rico, laborioso y úril para servir al monarca y al Estado (BUB, ms. 2.029,
núm. 22, fol. 1110).
604. L'acusaci6 de la introducció de matr forans ja havia estar rebaruda per altres apologistes,
corn Baldiri Reiac o Ignasi Ferreres (a I'Apologia de Moma rathald, 1779-~780).
605. A inicis de regle, el catala era encara la llengua del poder i en la qual la monarquia hwia
de jurar les constituciona. 1 Tudó Sarura, conscienrmenr, en aquesr rnornenr de la histbria,
evirant, WI, fer referencia als decrets de Nova Planta o a cap de les reials cedules posrerion que
acabaren restringinr els usos del catali en diversos hbiü.