2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

304 MIREIA CAMPABADAL I BERTRAN
La quarta i última crítica, relacionada amb I'anterior, fa referencia a una
qüestió prktica: els censors consideren que una publicació d'aquestes característiques
no només no comportara beneficis econbmics sinó que encara
podria causar algun problema, en aquest sentit, a la corporació. Hi havia,
segons Vails, diverses possibilitats de finangament i, lluny de ser deficitiria,
do que sacare de utilidad del primer tomo servirá para facilitar la edición
del segundon (fol. [>u]).
Malgrat escoltar els recels i les objeccions dels censors, aquest paper de
Valls deguk resultar prou convincent, ates que «acordó la Academia que,
respeto a quedar aprobada dicha colección de poesías catalanas desde el &o
de [...IT4' por la misma Academia podía desde luego darse a luz la expresada
obran (ARABLB, 1-11-20: [Actes de 1801 a 181g]), de la quai cosa se n'havien
d'ocupar Antoni Esteper, Albert Pujo1 i Benet Maria de Magarola (jpart.
z$VI11818). L'aprovació va causar el desawrd d'un dels censors, Josep Pujol,
que demani la defensa de Vails; per evitar maldecaps (~contextaciones y
disputas», diuen literalment) la junta particular considera que no se li havia
de facilitar el document. 1 aquesta és I'última notícia que en tenim.
Malauradament, cap d'aquests volums va acabar passant per la premsa.
En síntesi, aquest podria ser un resum esquematic de les quatre fases de
I'evolució del projecte '(és a dir, la publicació de les poesies en diverses
plataformes):
I) Poesies acadkmiques (segurament en castelli, per bé que en cap moment
no es precisa I'idioma): per subscripció [1793-1804]
2) Obres dels acadkmics (en ~ astelli~~~) [+ poemes del Rector de
Vailfogona]: Semanario de la Real Academia de Buenas Lehas de Barcelona
[1804-18071
3) Poemes del Rector de Vallfogona: volum primer de la Col.lecci6 de
poesies catalanes [~Soq-1822 ... ]
4) Poesies dels acadkmic, (en ~atali)'~' + poesies de diversos autors catalans
[180j-1818'~']
749. h ui hi ha un espai que el secrerari, Bener Maria de Magarola, no va saber omplir. Hi
hauria de dir, com hem visr, 1805.
750. Arerer les resrriccions Iin@irtiques d'una publicació com el sctmanari. Amb el pas del
trmpr, degurren considerar I'interhs de publicar-ne alguna de catalana.
751. Aquesra dada enrorn de la llengua ens la confirma el discurs de Cir Valls sobre el que,
aleshorcs, havia de ser el primer volum de la col.lecció de poesies catalanes.
752. Any de la defensa de Valls contra els detractors del valum.