2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

UN NOU IMPULS PERA LA CULTURA CATALANA 309
temps corresponent la seva oració gratulatbria). Malauradament, tots aquests
discursos encara van trigar un temps a fer efecte. No fou fins dos anys
després (jgen. zlIIII178s) que s'explicith la necessitat de tornar la corporació
a I'antiga esplendor, «levantándose de la decadencia en que se hallan, i es
determina examinar tot el que hi havia treballat sobre la historia de
Catalunya.
Petb, en aquel1 moment, la solució passava no nomis per reactivar tots els
projectes endegars sinó per procurar a la RABLB algun honor o distinció,
conjuntament amb mitjans econbmics adients. Les mesures que s'acordaren
dura terme per intentar resoldre la situació passaven, en el terreny intel.lectual,
per impulsar els academics a presentar els assumptes que els havien estar
encarregats i per I'acabament del tractat d'instruments (amb l'explicació dels
segells); en I'hmbit de I'economia, volien demanar: una pensió vacant sobre
I'arquebisbat de Tarragona, algunes de les rendes encara existents que havien
estat dels jesuites de Bar~elona,~~~ I'assignació d'una parcel.la de terreny
edificable a la Barceloneta i, finalment, «la gracia de aquel terreno imediato
a la muralla que, por lo largo, media desde la Puerta Nueva hasta la bajada
de la parte de la Esplanadan per poder construir-hi magatzems, cosa que
implicaria una considerable renda fixa per a la institució (jpart. z ~IIIII~~~).'~~
Amb tot, aquestes propostes -i, especialment, les de caire economicrestaren
com un document intern més de I'Academia. 1 tampoc no sembla
que les referents al terreny inte1,lectual arribessin a fer cap mena d'efecte
(de ben segur, per la vaguetat de les intencions).
La situació extrema de decadencia corporativa havia afectat tots els nivells
de la vida academica (i les seves tasques), inclbs el del conreu de la
poesia, que semblava que requeria un esforc menor per als academics, en
relació, per exemple, a les dissertacions historiques que havien d'integrar la
historia de Catalunya o als diversos fragments que havien de constituir els
tractats de I'obra previa. Així, cap a la decada dels 80 disminuí I'interes per
la poesia (en general), deixant pas a dissertacions de tipus mis teoric (per
bé que els treballs foren mis aviat pocs tenint en compte que la decadencia
ja era generalitzada). Fins i tot, al final de la decada (veg. jgen. zyíXIII1789
756.