2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

~9~ MIREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN
rkncia de les dels academics. A la junta particular de rz de desembre de
1804, ja se'n parla com de dues iniciatives ben diferenciades; aixo sí, amb
un parell d'elements en comú: el primer, I'acadkmic Cir Valls, que forma
part, alhora, de les dues comissions (fou nomenat revisor del setmanari a la
junta següent -jpart. g/1/180~);"~ el segon, el fet de demanar en les diverses
sol.licituds (a I'inquisidor general o, més tard, al jutge general d'Imprrmtes,
o al subdelegat, en nom seu) permis per publicar tambk les
composicions poktiques dels acadkmics. Així, doncs, d'una banda, el secretari
donava compre de la representació dirigida a I'inquisidor general
«solicitando permiso para imprimir las poesías del autor conocido por el
nombre de Rector de Vallfogona», mentre que unes ratlles després, les actes
consignen que:
Se conferenciaron algunas dificultades que se ofrecian al tiempo de revisar Iaspoeriar
catahnar con el obgero de darlas a luz, y se acordó que los revisores comisionados a
este fin emendasen en los términos que considrrasen oportunos las de los socios
difuntos y que, en orden a las demás, cuyos autores existían, se les pasasen con las
reflexiones que wrimaren conduccntcs para que las corrijan y se evite la crítica
~ública (jparr. 1zBa11180~; 1-111-1: Registro de lar juntarparticul?rer..,, p*. 91-92).
El text té la seva importancia, ates que és la primera vegada que es fa
referkncia a unes poesies catalanes, en general. 1 si en algun moment es
podria pensar que aquest qualificatiu de catalanes podria ser equivaleiit a
'obra poktica d'autors catalans (és a dir, de procedencia catalana) escrita en
qualsevol llengua i, per tant, en castelli', la defensa del volum de poesies
catalanes que, com veurem, haguk de redactar Valls ens esvaeix tata mena
de dubte (veg., més endavant, la resposta contra la tercera de les objeccions
dels censors).
A més, es remet al projecte original (per aixb, havien de corregir les poesies
dels acadkmics ja difunts) i als membres restants de la comissió de 1803.
No podem saber en quin moment, entre 1793 i 1804, decidiren editar composicions
únicament en catala, ni tampoc per quin motiu, tot i que aquesta
opció pagué ser estimulada per algun membre de la comissió, com Cir
Valls (que tingué una actuació destacada en l'elaboració de I'antologia),
Pere Pnnt (autor, com a redactor del setmanari, d'uns indexs de poesies cn
que -detall importantíssim!- bona part de les peces escrites en catali
apareixen marcades amb les inicials C. J., que 110 he sabut de~xifrar)'~~ o
738. 1, mér endavant, la junta de poesies s'ocupari d'airibdues iniciarives.
739. Amb ror, cal consrarar que la data d'acabanienr d'aqucsrs lndcxs dcguC ser el 1807, quan
la selecció deis poeiues caralaiis ja havia esrat feta; vegeu-las a ARABLB, i-11-1.