2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

Per tant, no hi havia lliure elecció de I'idioma per parr dels a~adkmics.~~
De fet, quan es distribuien els assumptes s'espccificava, a més de la [lengua,
el tema, el genere i el metre (si era en vers).
El mateix Sala i Guardia exposava, en el tombant de segle, una ideologia
lingüística en relació a la llengua literaria similar a la que devien tenir molts
dels acadkmics. En el proemi del segon volum de la seva Colecridn, defensa
la capacitat dsls catalans d'emprar el castella per a la composició de poesia
(pretén, aixi, *desterrar el inveterado error que ningún catalán puede hablar
bien el castellanor), sense menystenir el catali, al qual dóna una certa pre-
ferencia pel fet de ser la llengua materna. L'argument és contundent: la
«lengua espafiolan és una «lengua estrangera» (enfront del catali, que 6s
«lengua natimr i .idioma patrio») pero no un «idioma estrañoa (recordem
que CristOfor Despuig, en canvi, sí que la considerava «llengua estranyan al
sepie m).
El catalán que, desde su infancia, ha aprendido y usado la lengua de su patria, por
raz6n natural, parece debe estar más proporcionado en hablar y producirse en la
lengua que se le ha insrallado desde ni150 que no en la que no ha renido algún
exercicio, aunque aya de ella logrado alguna inrelligencia, como sucede en respeto al
idioma e~pañol."~
El castelli es pot aprendre mitjangant I'estudi i I'aplicació o el tracte
amb individus cultes; per aquest motiu, tenen avantatge els que han estar
instruits en escoles dels jesuites perquk, tot i emprar el catala com a idioma
comú, renien el castelli com a idioma de cultura.673 fis aleshores quan esde-
casrellano», conremplanr d'aquesta manera la d'altres idiomcs (carali o iralii),
sabretor per als assumptes en vers.
677.Amh tot, & Iligall, núm. 5 (6)). Praw escolli una oracid en prosa Ilarina; en aquests
casos, l'elecció passava majoritiriamenr pel castelli i pel llati.
678. «Proemior. A: Jaiime SALA L GuhRDm, Coleccidn de variarporríar cartellanarpublicadar
P inédita que trabaj! en uarior ticmpor: ARABLB, 3-1-2, fols, 21-3" (ed. a CAHNER 1984: 12-14).
679 En reditar, va més enlli i, com ha afirmar Cahner (i984: 11-ir), acaba fenr una