2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

218 MIREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN
més endavant en referir-me a I'actitud lingüística del bisbe Climent. M'in-
teressa ara remarcar no tant els aspectes relacionats amb el contingut com el
lligam íntim d'aquest text amb els cercles acadkmics: en agraiment a i'iii-
forme favorable presentar per Lluís Verde, que el considera molr útil i digne
de publicar-se, i perque en poguessin disposar, el mateix Puig cn va fer
arribar un exemplar per a cada acadkmic (jgen. 611111771). També Puig llegí
publicament, entre 1'1 de desembre de 1773 i el 9 de febrer de 1774, les
anotacions que havia fer al Tratado de escribir bien y de la buena ortog~aja,
escrit per Juan de Palafox, obra que s'anava a reimprimir amb aquesta ad-
denda."'
2.1.2. El catald, llengua de rrlaca'd entre elr acad2mirs
Tot i que, segons els esquemes interpretatius tradicionals, els membres
de la classe dirigent fossin els més presumiblement castellanitzats, diverses
evidkncies demostren que bona part dels academics (en especial, alguns
nobles) mantingueren el cardala com a lleiigua de relació social entre ells en
el marc de I'Acadkmia (de la mateixa manera que es conservavn com la
llengua de les relacions interpersonals i privades de la resta del poble). Si
existí I'acord de 1731 fou, precisament, per aquest motiu. 1 rebla aquesta
hipbtesi el fet que bona parr de les composicions poktiques dedicades a la
institució, a esdeveniments acadkmics o als mateixos membres són escrites
en catalala (en concret, z~ peces).
Són diversos els testimonis que corroboren que els acadkmics empraven
de manera habitual el catala en les converses que mantenien entre ells:
Agustín de Montiano y Luyando reportava el 1752, en la seva oració gratu-
latbria per I'admissió com a membre honorari, que el president de la corpo-
ració barcelonina, Rernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, encara
parlava catalala (el1 en diu provenga4 en la línia que seguirien bona part de
les ap'ologies de I'idioma d'assimilació d'ambdues Ilengües, cosa que per-
rnetia vincular el catala a un idioma presrigiós i d'alta cultura cn temps
passats):
Aúii se conserva en los ingenios cathalanes la remilla de la Gaya Ciencia, porque no
se muda la naturaleza con los años ni el clima con el transcurso del tiempo. En los
ancianos dominios, adjacenres a Carhaluha, se crin aquella primera Academia de que
hay memoria. Esta ilustre ciudad fue su segundo assiento. La misma lenguaproenvll,
de que aún hoy usa vuestra excelencia, con no grave dreracidn, h e rambicn con la
517. Aquestes notes rambk les exposa, com corrrsponia, a la crnsura de I'Axdemii. La
llickncia s'einetk el io de juny de 1777 (1-111-9).