2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

PER ACABAR 343
coneixement de les membries antigues com per al comer? de la societat
civil, era considerada com a «ciencia de Dios por esrar en Dios ~nesmon,~~~
així corn la resta de les cikncies, que ason los poderosos instrumentos que se
dignó Dios poner en nuestras manos para el feliz logro de la clara vista de
los primitivos colores de todos los objetos de la más útil enciclopedia que
ofrece nuestra Real Academia».839
Atesos aquests condicionaments, hi haurh acadkmics que es manifestaran
a través dels seus discursos com a adversaris o detractors d'alguns dels pilars
bbics de la Il.lustraci6. Fet i fet, els valors enciclopedistess4%o podien ser
admesos de manera general, atks que conduien m& que a un racionalisme
absolut a un ateisme transcendental, en mots de Batllori. Així, per exem-
ple, discrepaven d'alguna de les afirmacions de l'enciclopedista D'Alembert
respecte al pensament científic. Melcior de Rocabruna, a I'inici de la seva
disserració Sobre las czznciary artes queprimeroflorecieron en Cataluría (1796),
li dedicava aquests mots:
El señor D'Alambert, en el discurso preliminar de la Encichpedia, quiere que en la
formación de las ciencias se hayan tomado los principios de la philosophía, tirando
despues su termino la erudición en la poesía; éste supone ser el orden namr2.i y el
curso convcniente a la naturaleza del entendimiento humano, sin embargo de que
los escritos más antiguos que tenemos pertenecen a la poesía e historia y no a la
philosophía (he Iligall, núm. 4, fol. [rr]).
Alguns dels membres de la corporació expressaren, també, la seva posició
contriria al pensament polític contemporani. Miquel de Casrells i de Foixi
prengd com a objecte de la seva oració gratulatbria (1793) les excel.lkncies
del domini monirquic, i afirma radicalmenr:
Los pseudo-políticos de nuestro tiempo, que, amantes de su libertad y nada atentos
a las leyes del Seiior y felicidad de los pueblos, aborninan el imperio mon&rchico,
838. Juan de FLORES, Sobre la masemdtica [=gnrulatbria a la RABLB] (1763); ARABLB, 14e
Iligall, núm. io, fol. [zv].
839. SevcríVnyu~~, Oracidngrohilaroria (1792); ARABLB, tqk Iligall, núm. 63, fol. [3v].
840. En carta de 15 de desembre de ~792, Anroni de Capmaay recardava al cande de Aranda
que li liavia esrar encarregida *la censura de los tomos de la EriqcIopedia francesa que se
introducía en España y la revisión de dgunas partes de esta obra que se empezaba a rraduciru
(citat a FERR~R ,995: 464). TmlbC Beiier Maria de Moinh rstava treballant, I'my 1803, eii una
wícica de I'Erperit de kr llcirde Montesquieu, qiic havia d'ornplir fins a tres volurns (en parla en
una llecra adrccada d baró de Sarraí, conservada al lligall39& [signatura anriga]). Per altra banda,
sí que fou acceptada la divirió quadripartira de la historia, la qual havia esrar sancionada pels
aurors de I'EnricLop>dia francesa.