2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

286 MIREIA CAMPABADAL I BERTRAN
adquirí major fama literaria en el segle immediatament posterior foren un
parell d'acadkmics Desconfiats: Joaquim Vives i Ximenes (veritable responsable
de I'edició i autor d'una prefació) i Manuel de Vega i de Rovira, sota
els pseudbnims de Rector dels Banys i Rector de Pitalluga, respectivament.
A més de les composicioiis de Garcia (amb I'abskncia d'alguns passatges,
que foren censurats pels editors a fi de poder superar I'examen de la Inquisició
-fragments convenientment marcats amb uns espais en blanc- i, en
contrapartida, amb la incorporació de poemes que no pertanyen al corpus
literari autkntic de I'autor -peces apocrifes que ailla Albert Rossich en la
introducció de I'edició facsímil), el volum inclou una dedicatoria a I'Acadb
mia dels Desconfiats feta per Joan de Gualbes i Copons, el Rector de
Belle~guard,'~5 poemes laudatoris dels diversos «Rectorsn; el mes rellevant,
pero, és la Vida redactada pel Rector de Pitalluga, la quai -tot i no
ser del tot encertada-"O representa la consolidació de la llegenda entorn
de la biografia del poeta.
Amb aquestes paraules, justificava el Rector dels Banys la necessitat de la
primera edició auroritzada de I'obra d'un poeta com Garcia, que incomprensiblement
havia restat inkdita fins aleshores:
Aplicar ja tanr treball, y que havia conduir d logro de mon intent, dererminí consul-
tar ab lo amic Recror de Pitalluga, y drres amics de gran censuri, lo donar diras obras
al públic: y, convenFur de las rahons, tanr ben ponderadas en la dedicarbria pcr lo
Rector de Bellesguart, ab sa acostumada agudrsa, crec qucm dona la última persua-
si6 10 procurar, ab eix medi, estusar a la juvenrur de copiar ranr indecenrs manuscrirs
com bolivan ab lo fingir nom de Garcia (fol. dqr).
La influkncia d'aquesta impressió foil clau ai Setcents ja que condiciona
I'estil de bona part de la producció pohtica en catala (no hem d'oblidar que
debe ser reconocida por primera, y no la de 1703.. Marih Aguiló (igzj: 579) jacconsrarA, pero,
que «la fecha de esta edici6n es supuerta; l...] laprinc~prverdadera es de 1703. [...] ha, hirtiva,
se vr con varias portadan. Veg. les diferrnrs teories sobre la precedencia d'aquenta edició
recollides a ros sic^ 1984b: 262, n. 13 i 2000: 14-15,
709. Per a mis dades sobrc aqucst ctcrcer pocra del Parnis catala del Barrocn, veg. BROW i
M~c~on 1995: esp. 33-38, els quds defineixen la dedicatoria com una xtípicavisió pseudohisrbrica
sobre els orígens d'Espanya i de les llengues hisphniques que desemboca en la Iloan~a de rigor
sobre la figura de Garcia* (pk. 34).
710. Cosa queja veii el 1889, per esrneiirar-ne uii exeiiiple, i'ediror d'una Mojna deis ercrin en
prm y ven del reverent doctor Frnncerrh Vitenr Gnrcia, Rector de Va/@gona. Vic: Tip. y Llib.
Carblica de Sanr Josep, 1889: «Y mnr com sol.lícin y diligeno se mostraren rehujcanr esrinbon y
xabacanades per engruUir LXmzonia &l Parndr, cum si la mercadrria dr les muses s'hagués de
vendre a Iliures, foren lleugen y per demés descqdats a i'escriurer la Vida del poeta» (pQ. 9).