08.05.2013 Views

2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

338 MIREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN<br />

ques <strong>de</strong>l corrent il.l~minista.~~~ Aprofundir, doncs, en aquest aspecte implicaria<br />

un trebail molt rnés exhaustiu <strong>de</strong>l que, ara per ara, puc oferir. Per<br />

aquest motiu, em limitaré (en essencia) a presentar un tast <strong>de</strong> les afirmacions<br />

més representatives que he pogut espigolar entre les dissertacions<br />

acadkmiques.<br />

Encarnación García (1970: 248) quaiificava els acadkmics <strong>de</strong> 1752 <strong>de</strong> *ya<br />

conscientemente ilustrados» i, tot sovint, ells mateixos es referien a la institució<br />

amb termes com «ilustrado cuerpo». Al seu torn, Joan Bada ha insisrit<br />

en el fet que les Acadkmies forcn un <strong>de</strong>ls ccbrgans viiids per a la difusió <strong>de</strong> la<br />

nova cultura, <strong>de</strong>l nou sistema <strong>de</strong> pensar,, (BADA 1998: 285). Tot i que, com<br />

he dit, es fa molt difícil generaiitzar en una qüestió d'aquesres característiques,<br />

en trets generals, po<strong>de</strong>m afirmar que els aca<strong>de</strong>mics <strong>de</strong> la <strong>de</strong> <strong>Bones</strong><br />

<strong>Lletres</strong> <strong>de</strong> Barcelona sí que mantingueren una certa actitud il.lustrada i<br />

afavoriren la recepció <strong>de</strong>l pensament il.lustrat europeu, sobretot el mo<strong>de</strong>l<br />

fran~ks.8~~ L'aspiració a pertinyer als diversos corrents <strong>de</strong> pensament europeus<br />

hi era (darament en figures com Pau Ignasi <strong>de</strong> Dalmases o el marques<br />

<strong>de</strong> Llo), pero sense renunciar en cap rnoment a la prbpia personalitat ni a<br />

I'interis per buscar sempre el benefici <strong>de</strong> la «pitrian. Sabern, també, que<br />

diversos <strong>de</strong>ls aca<strong>de</strong>mia establiren contactes aiiib els mixims exponents <strong>de</strong><br />

I'enciclopedisme francks (6s el cas, per exemple, d'un <strong>de</strong>ls presi<strong>de</strong>nts, el<br />

duc &Alba, el qud, com a ambaixador <strong>de</strong> Franga, tracti amb Rousseau o<br />

D'Alembert). Fins i ror, Antoni Jugli es preguntava, al 1779, si elpresente<br />

siglo pue<strong>de</strong> llamarse con fundamento el siglo ilu~trado,~~~ i, segons Rafael <strong>de</strong><br />

Llinars i <strong>de</strong> Magarola,<br />

<strong>de</strong> una sana política para civilizar las naciones, introducir en ellas el buen gusto y<br />

arraigar con la disciplina las buenas costumbres [...] le viene tal vez a nuestro siglo el<br />

glorioso atributo <strong>de</strong> siglo ilustrado, o <strong>de</strong> IasBellas Letras, <strong>de</strong>l amor patriota y <strong>de</strong> las<br />

ciencias útiles (142 Iligall, núm. 56, fol. [~r-u]),<br />

818. Pera la recepció <strong>de</strong>l correnr il.lusrrar als Piisos Caralans i, en concrer, a Cataiunya, veg.<br />

BADA 1998, BATLWRI 1997, LLUCH 1996a i 196h i TORRALBA 1998.<br />

829. Trer prou importanr si renim en compre que a Cataunya no es produi una 11-lustració<br />

original i autbctona.<br />

830. ,

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!