2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

causes de L'adopció i progressiva consolidació culta del castelli com a llengua
,caltan (veg. NINYOLES 1971: 74 i SS) remarcades pels especialistes han
estat diverses: des de considerar-ho com una de les conseqüencies de la
política castelianitzadora del govern (i, en aquest sentir, les mesures reprcssives
si que haurien tingut una influencia destacada en les classes dominants
catalanes; CARBONELL 1977: 293-296) fins a vincular-ho a la «supera-
cid progressiva de I'entrellat precapitalista de I'htic Regimn (RAFANELL
1999: 108). Sigui com sigui, en el decurs de I'edat moderna, el catali havia
deixat de ser una llengua literaria, una dlengua erudita, seguint la termi-
nologia de Gregori Maians.
Els que posseien llibres i havien rebut algun tipus d'instrucció eren bi-
lingües i només una petitissima elit de la fortuna i de la cultura tenia un
cert interes per l'antiga literatura catalana.io4 1 la situació desfavorable per
al catali com a llengua d'ús públic i de cultura era coneguda pels membres
d'aquesta elit (reunida, en bona part, a la RABLB). La descriu breument
Climent Llozer, a la censura d'un discurs d'htoni Alegret sobre I'ortogra6a
catalana (179z), que sera analitzat al §i.2.r. d'aquest mateix capítol:
El asunto, ciertamente, es más difícil de lo que parece a primera vista, porque como
en el principio del siglo presenre se adoptó con el nuevo gobierno lalenguacastellana
en todos los tribunales y acros públicos del Principado, quedó desdeentonces reservada
la catalana para el maro familiar de las gentes, no se ha escrito ni publicado libro en
este idioma y su verdadera orrografia en el día apenas es conocida de los antiquarios
y bibliógrafos eruditos (4t Iligall, núm. 39, censura, fol. (~r-"1).
Els erudits catalans (i els acadkmics, al capdavant) havien acceptat molts
anys abans la proposta que, a inicis del segle xrx (el I~II), faria Antoni
Puigblanc per modernitzar Catalunya tant politicament com culturalment:
Se hace indispensable abandone el idioma provincial si ha de estrecharse mis y más
baxo las nuevas instiruciones con el resto de la nación, e igualarla en cultura.
Desengaíi6monos ya y entendámonos, que será siempre extrangero en su patria y
que, por consiguiente, quedará privado de una gran parte de la ilustración que
proporciona la recíproca comunicación de las luces el que no posea como nariva la
lengua naci~nal.'~~
504, Aquesta & la conclurió a que ha arribar Javier Burgos Rincón a In seva resi doctoral sobre
Imprenta y cultura del libro m la Barctlona de/ riglo XViIL
505. Naranael JOMTOB [htoni PUIGBUNC], La Inquiiii6n iin &cara o Disertación en que
reprueban harta la evidencia lor vicio3 de este trdunaly la nere~idad de que ie rrrprimn Cadis:
Josef Niel, impr., ISII, pIg. 306 (nora).