2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

en el cas de la de temitica religiosa, política, satirica i de circumstincies.
Sense fer un estudi aprofundit al respecte, es poden observar les
concomitincies exisrents -pel que fa a la qüestió temitica- amb els poemes
editats en una de les mis importants plataformes del moment, el Diario de
Barcelona. Segons Manuel Jorba (1979: 27). els 32 poemes catalans ~d'intenció
literaria» que s'hi editen en el periode que va des de 1792 a 1808
«representen una peribdica bé que irregular adopció de la llengua catalana
en temes ben diversos i representatius del gust i de les obsessions poetiques
del rnomentn: esdeveniments coeranis (polírics), vida quotidiana (amorosos),
vida social (moda i costums), divertimenr erudit i popular, mites clissics,
religiosos i populars.
Quant a la tipologia dels poemes, una altra possible classificació podria
basar-se en les diverses formes metriques que adoptaren els academics en les
seves composícions. S'ha de dir, perb, que el tipus de metre no es podia
escollir Iliurement, ja que I'assumpte s'encarregava eprefigiendo
[=pref;gnrando] el número de versos y la especie del metro». En junta de 18
de julio1 de 1730, s'encarregi a Feliu d'Amat que portés assumptes sobre
filosofia moral i poesia, amb aquestes característiques (1-111-1: [Acres de 1729
a 1735]).~'~ De fet, tampoc la temitica dels poemes quedava a la lliure elecció
dels acadkmics."'
QUARTA: Sobre quin3 acadPmics llegeixen poesies en catald a les junter
general8
Tambk resulta simptornitic que, a mitjan segle passat, Josep Maria López-
Picó, en dedicar un article a