2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

prenent cos fins a desmarcar-se del setmanari i esdevenir rnolt mes ambiciós:
pretenien treure a la llum una col.lecció antolbgica de poesies catalanes, de
la qual n'iiavien previst un mínim de quatre volurns, el primer dels quals
havia d'estar integrat per les poesies de Garcia i anirien sortint, «en tomos
succesivos, poesías catalanas impresas e inéditas, compuestas por varios
individuos de este real cuerpo y por otros que no lo son^'^^ (per bé que
aquest ordre inicial dels volums acaba variant).
Malauradarnent, la iniciativa del setmanari es veié estroncada durant tot
un segle i la RABLB no poguk disposar d'una publicació peribdica fins al
1901 (veg. CMPABADAL zoorb: 27-jo)?06
3.2.3. %cera fase: la reedicid de hbra poetica del Rector de Val@gona,
primer uolum de la col.kcció de poeries catalaner (de 1703 a raza?)
3.2.3.' De I'edició princeps de les poesies de Garcia (1703) ...
Sens dubre, per als mernbres de I'Acadkmia dels Desconfiats tenia una
importancia cabdal la figura i I'obra de Francesc Vicent Garcia. Ja des del
1703, I'edició de La Armonia del Parnas707 ens indica el patrocini públic de
I'Acadkmia com a protectora de la literatura catalana. Els curadors d'aquesta
edició princepJo8 de I'obra en vers de I'escriptor carala del Siscents que
705- Parr de la petició adre~ada a Juan Anranio Melon. Prkviamenr (en jparr. zi/111/i806),
s'havia acordar ose suplicase la licencia para imprimirse no 5610 ésa sino las demás poeíias de
varios individuos de este cuerpo literario, como de otros autores catalanes, ya impresas como
inéditas. (1-111-1: R&no de ka junrar particulam ..., phg. 117).
706.1 aixb maigrar que es pressioni els redacron perquk formcssin un pla exacte de com
s'hauria de preparar el setmsnari (jparr. 7/1/1806) i, tins i COI, s'exprcssi la voluntar de publicar-
lo després de les vacanes de 1807 (jparc. qMlIi807). El 18~7, es torna a parlar $una publicaci6
peribdica, i fins es prenen acords diversas: que sigui mensual i presenti una membria acadkmica
i un extracrc de la resta de les dissercacions, es consrirueix unacomissió especifica (a mes dels dos
redactors ja existen=, Ponr i Estcper, FEliv Torrcs i Amat com a censor, enrrc aitres), hi ha un
canvi de redactorr i es prenen altres decisions en el decurs de 1818 (sobre les despeses d'impressi6
a través de la creació d'un fons comú, etc.).
707. U tirol corn~let
és LaArmonia drllird, m4r nurntmra en kaooeriar udriardel'atlantdel
ceipoitic lo doctor hent Garcja, rmtordr la parroarria1 de Sanra~aria'de Vallfifonn. recopiladar y
emk&darperdor ingenir de la molt illtüne~cdknin d&~eico+ü, crigi&.ila excel.lktirrih
riutar de Barrtlona. Sr dedica a la mateixa AradPmin ner medi de& rarm de la nlom del Rector de
0
Belk~prr(Barelana: Rafael Figueró, impr, 1703); vrg. I'ed. facsimil a cura dr les Edicions de
la Uiiiversirar de Barcelona i de les Publicacions de la Universirat de Valencia, zooo.
708. El dubre de si la dc 1703 fou realmcnr la primera edicid sorgi a partir del momenr en que
Torres i Amat (1836: 272) dona noricia d'un exemplar darat el 1700: ,