2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

En la línia de la reivindicació de I'idioma matern, ani el segon cas. A finals
de 1791, el magisrrat de la Reial Audiencia Antoni Francesc de Tudó exposava
el seu desig d'entrar a la RABLB al.legant que havia recopilat i ordenat una
col.lecció considerable de veus catalanes, treball que podria fer avanpr, en
part, el projecte del diccionari (jpart. zo/XI1/1791). FOU ateses aquestes cir-
cumstincies que se li tingué en compte la seva petició. En el seu discurs
d'ingrés, intitular Sobre la lengua catalana (Uegit el 8 de febrer de 1792). que
constitueix una fervorosa apologia de I'idioma, el recent academic declarava,
de nou, haver aplegat una serie de vocables que podrien ser úrils per a la
confecció del diccionari, obra que havia d'esdevenir, d'una banda, un factor
d'integració política dins d'Espanya i, de I'altra, un element d'unificació del
catali. Contribuir a la reivindicació dels drets i de I'honor del catali implica-
ria un augment del seu prestigi com a llengua de cultura:
Es la nueva obra del diccionario trilingüe, que ha tomado vuestra excelencia a su
cargo, dc los idiomas catalán, castellano y larin, tan importaiite a nuestra nación, no
sólo por lar ventajas que nos resultan de vivir unidos con semejantes idiomas, sino
por la exaltación del nuestro al conocimiento de la maior parte de los sugetos que,
olvidando el carácter y progresos de 61, le han reputado w n el maior desprecio como
g[u]irigai o, por mejor decir, un conjunto de voces mal enlazadas, sin principios ni
reglas de que constan todos los demás."?
Cal remarcar la importancia d'aquest parlarnent, ates que permet inserir
el projecte del diccionari en una certa Iínia de recuperació de la llengua i la
literatura catalanesrR4 (veg., a §z.z.j., I'analisi d'aquest discurs com a mos-
tra d'apologia del catali). L'any següent, tambk Gabriel Casanova, en la
seva gratularbria de caire apologetic, dedicava uns mots a aquest projecte
lexicogrific, el d'«un diccionario completoi, que havia de recollir «la
propiedad i abundancia de sus voces»:
A la verdad, señor, le faltaba este libro a Cataluña; libro e~encialpara la perficta
inteligencia de milagraáabler irapientiiimor autorex, libro necerariopara conrmar en ru
pureza nuertro idi0ma;5~1 libro, por fin, que no siendo de vuestra excelencia no
podíamos esperar de alguno de nuestros nacionales, porque, aunque concedamos
583. BUB, ms. 2.029 (Paptle, uarior), document núm. zr, fol. 105~.
584. No hem d'oblidar, en aquest sentit, que, encara no dor anys abans, el bar6 de Sarral havia
parlat de *purificar el catalin del dian. Inteiicions com aquestrs contnsrcn farrament amb el
coiiegut certificat de defunció del catala pcr a la república de les Iletrc* que havia exprdir Antoni
de Capmany.
585. El 1769, el bisbe Climent Hu servir les mareixes paraules: el diccionari sorgir de la
RABLB havia de