2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

310
MIREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN
i rjlI/r7go), Joaquim Esteve llegí un poema en vers heroic, partint d'una
oda d'Horaci, sobre la naturalesa, les virtuts i les propietats de la poesia,
seguramenr per estimular els academics a compondre algunes peces que
poguessin ser presentades en junta general. La lectura d'algunes obres pob
tiqucs d'autors que no pertanyien a la RABLB i que trameteren les seves
obres a la institució o als academia (per exemple, un poema de José Antonio
Porcel y Salablanca, canonge de Granada, uen obsequio de su majestad
reynante al tiempo de la proclamación de su real persona por la ciudad de
Granada»; jgen. 31VIIIlr76~) i les traduccions o versions al castelli de poetes
clissics (entre altres, Salvador Puig llegí la seva traducció en vers castelli
de les Gedrgiques de Virgili en diverses juntes entre 1772 i 1789),~~~ acabaren
omplint els buits d'algunes sessions.
En un discurs d'agrayment per haver estat escollit vicepresident de I'Academia,
que ens ha pervingut anbnim, apareix constatada, com una de les principals
causes de la decadencia dels treballs acadkmics, la manca de fons per treure
cbpies dels documents:
No negaré, sefior excelentisirno, que pueda haber concurrido al pasado decaimiento
de la Academia la Mta de fondos destinados a promover sus producciones y el ver
frustrados algunos passos que se dirigian a tan útil objeto, pues, jquicn no ve qujn
necessarios eran estos auxilios para recorrer archivos, registrar cartularios, enterarse de
los manuscritos de siglos remotos, sacar copias de los instrumentos más preciosos y
enrrarsr por cste medio en los más secretos retretes de la antigüedad? (rgk Iligall, núm.
9. fols. [l~jrj).
A més, a aquest fet cal sumar-hi la crítica despietada de que eren objecte
les dissertacions academiques per part d'alguns dels censor^.^^"
El 1790, la dccadkncia Sagreuji especialment a causa dels diversos deutes
contrets. El que actui com a revulsiu (segons reconeixen els mateixos acadkmics)
fou el discurs pronunciar el 23 de juny de 1790 pel baró de Sarraí, com a
~elador."~ Les solucions que proposa, molt més concretes i que serviren d'estímul
i de motor per a la represa dels treballs acadkmics, foren, a grans trets:
758. Ja en el prriode de recuperació, Joaquim Esteve f6u una vcrsió lliurc de diversos epigra-
mes de Marcid, jgen. iglVIIl17g7.
759, Anys a venir, la situació Sanhagreujant (Anconi Alegret, uim a zelador, exposava el 1805 que
la hiscbria de Caralunya, «si bien en el dia ha de ser el blanco de sus desvelos, pero no debe serlo de
exponer a sufrir las -das saetas de lacritica los que se dedican con esmero a escribirla.; AñAüLB,
IQ& lligd, núm. 14) fins al punr d'haver d'assenyaiar uns limits a les censures i proposar-ne una
rcforma. Vcg. la fórmula breu proposada pera ler censures al DOCUMENT 9 b).
760. ARABLB, ige Iligall, núm. 24 (1).