2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

340
MIREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN
histbric d'arrel francesa hi fou present, especialment gricies als acadkmics
que eren arxivers de professió, entre els quals destaquen Manuel Marii Ribera
o Francesc Xavier de Garma (veg. MART~NEZ 1911);'~~ aixb sí, donant
una clara preeminencia a la histbria edesiistica per sobre de la profana:
El estudio de la historia, assí sagrada como profana, es lo que, principalmente, ocupa
los desvelos de vuestra excelencia. [.,.] La primera nos impone en las obligaciones de
un perfecto chrisriano; la segunda, en las deveres de un útil ciudadano. [...] De
aquella, en fin, a dfueencia de los illustrados sabios de nuerno siglo, quai otra oficiosa,
sollícita abeja chupa vuestra excelencia lo que únicamente se conforma a la común
inrelligencia de la Iglesia y exposición delos santos padres, desestimando quanto
pueda contribuir a la novedad y corrupción de las ~osrumbres.8~'
Molts dels acadkmics poden ser considerats d'aquesta manera -m& aviat
laxa- com a ehomes de la I1.lustració aplicada*, en mots d'Ernesr Lluch;
de fet, no podia ser d'altra manera ates que la de Catalunya «no era [...] la
millor preparació [recordem les condicions negatiues dórdre polític, religids i
social] per rebre la Il~lustració tebrica i, per tant, b lbgic que, quan tinguem
Il~lustració, sigui aplicadan (LLUCH 1996a: 20).
Fruit de la crisi del sistema de coneixement antic, se sotmeteren a revisió
els diversos dogmes científics, procés pel qual la validesa d'uns quanrs
d'aquests dogmes fou qüestionada. D'entre els primers acadkmics, Pau Ignasi
de Dalmases seguí un periple pels principals centres de cultura europeus a
fi de conkixer de primera mi i'activitat dels erudits de moment i per adquirir
diversos impresos i manuscriw, impossibles de trobar a E~panya.~~~ D'altres
integrants de la RABLB tambk confiaren en les virtuts del Segle de les
Llurns: Antoni de Capmany creia que I'esperit filosbfic «havia descoberr un
univers de veritats fins aleshores boirós; i compadeix els desorientats
encomiadors dels temps passats» (ANT~N 2001: 165).'~' Perb la metodolo-
gia histbrica de Capmany (com la de Joan Francesc de Masdeu, que tampoc
no participi gaire de la vida a~adkmica),~~' centrada en una histbria civil i
833. No m'allargaré m65 en aquest aspecre; n'he parlar ja a $1.5. «Apunrs sobre el criticisme
historiogrific a la carporació barcelonina,, dc la segona parr.
834. Dirnrno pronunrindopor don Erreban & Pindr, prerbírmo, en el día de ru admindn en la
Academia de Buenar Lerrar (178%); ARABLB, i7& iiigd, núm. 14, fols. [zc-y].
835. Posseia, enrre altres, les Opera omnia de Descartes i el diccionari de Bayle, i compra LP
/oumal&s Savnntr de 1698.
836. Clar que tampoc no 4s un euemple paradigmatic si pensem que, cap al fina de la seva
vida, va acabar renegant dels principis il.lustrats.
837. Recordem, perb, que, a l'hora de plancejar h mecodalogia que calia seguir per formar la
hisrbria dc Cataunya projecrada per la insriruci6, decidiren prendre'l com a rnodel (1796).