2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

PER ACABAR 337
A més de la documentació interna i dels discursos i membries correspo-
nents a I'activitat acadkmica, I'arxiu de la RABLB s'ha vist enriquit per
altres manuscrits (i impresos), de procedencia ben diversa: per esmentar-
ne un exemple setcentista, recordem que el canonge tortosí Antoni de
Cortes llega la seva Historia de Tortosa a la institució I'any 1777. Així, la
part central del mbdul tercer (amb la signatura encapcalada per un 3) ha
estat destinada a la conservació de manuscrits (des de la col.lecci6 de
poesies de Jaurne Sala i Guardia, passant pels materials lexicografics
d'Antoni de Bastero -descrits a FELIU 2000: 33-IIZ-, fins als diversos
ms. del primer prestatge dedicats a la histbria de Catalunya, entre els
quals destaquen les obres de Jeroni Pujades i el primer volum de la croni-
ca de Pau Ignasi de Dalmases, identificat recentment) i impresos (com la
publicació de les obres de Quevedo dedicades a I'Academia dels Desconfiar~)~'~
de diversa índole.
La autoridad lograba poco ha todas las ventajas imaginables; la razón
dcbe reinar ahora con absoluta independencia.
BENET D'OLMERA (1772)'~'
La segona de les qüestions que cal plantejar és la possibilitat d'adscriure
o no els academia (i, de fet, la RABLB, com a corporació) en el moviment
que impera en 1'Europa del Segle de les Llums: la 1l.lustració. Aquesta qüestió
no pot pas tenir, perb, una resposta unívoca: d'entrada, perquk el contro-
vertit concepte d'Il.lustració, i els seus limits, ha estat definir de maneres
diverses i depenent dels territoris; en segon lloc, perque es tracta d'un pro-
cb historic poliedric que inclou tot un ventall de vessants (cultural, social,
politic, econbmic, fiiosbfic, etc.); en tercer lloc, perquk no tots els acadk-
mics tingueren un mateix posicionament al respecte, i, finalment, perque
el fet que els que integraren la corporació fossin en molt bona part eclesib-
tics havia de condicionar la seva acceptació d'algunes de les premisses bbi-
826. Quant a les obres impreses, dguns dels academics tramerien a la institució exemplars
dels seus trebdls; & per aixb, i coma gknesi de la creació de la biblioteca de la RABLB, ja en
jpart. de 16 de juliol de 179, es va preveure que, .como es probable que la Academia vaya
adquiriendo libros, ya sea porque los compre o por otro motivo, a Fin de que no se confundan o
desvien, acuerda la junta quc, por el secretario. se sellen todos can el sello menor de la misma
Academia» (1-11-2: Aruerdni de la juntaporticular derde mayo 1712 harta 1767, pag. 45).
817, Diiertanón ac&ira ,obre lor límita deb ar'toridady la razdn; ARABLB, id lligall, núm.
64, fol. [jr].