2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

jo8 MlREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN
obligar els mateixos acadkmics a finangar el volum esmentat (un problema
econbmic que, amb el remps, s'agreujaria fins al punt d'haver de despamar
el porte^'^^ perquk ni tan sols li podien pagar un sou minim); i, en segon
Iloc, i'abskncia d'acadkmics a les sessions (cada vegada, es redueixen més els
llistats que apareixen ai marge esquerre de les actes en quk es consignaven
els noms dels assistents). Al seu torn, aquest darrer fet tingué un pare11 de
conseqüencies Mgiques: les reunions s'anaren espaiant en el temps (per
exemple, el 1782 només se celebraren dues sessions, a causa de la *indispo-
sición del president, el comte d'El Asalto) i algunes de les comunicacions
llegides (reaiiaades sense el ferm estimul d'una corporació en bon estat)
acusaren un nivel1 molt baix.
L'observació d'aquesta incipient decadhncia els obliga a celebrar una junta
general extraordinaria en que,
en vista de lo que, con tanro zelo como prudencia, ha ponderado el senor
vicepresidente Vosep Galceran de Pinór, marquh de Barberh], en su eloqüente
introducción, sobre la decadencia de las obras y trabajos acadtmicos, acuerda la junta
se haga el esfuerzo possible para perficionar el capítulo de instrumentos y dar a luz el
segundo tomo de la obra previa o principios elemenrales, a disposición de la junta
particular (jgen. 18/X11/1769; 1-11-3: Amrdor de la junta generaL.., pig. 169).
En efecte, en els anys següents s'activaren les diverses comissions encarregades
dels tracrats que havien d'integrar el segon volum dels preliminars de
la histbria. 1, mes encara, el mateix 1769, un estímul extern afavoriria el
trebail acadkmic: I'endrrec del bisbe Climent d'elaborar un diccionari de
la Ilengua.
De nou, perb, els problemes pesaren més que la voluntat de recuperació
(fet i fet, la millora mai no havia estat absoluta i encara arrossegaven, com
una remota, les diverses mancances). La segona constatació explícita d'aquesta
adesastrada» situació ha quedar reflecrida en nombrosos discursos -en bona
part, dels zeladors-, especialment a partir de 1783 (amb el parlament de
Josep de Vega i Sent~nenat):~~ mitjangant els quals animaven els acadkmics
a reprendre els seus treballs. La decadencia estava ara marcada per la manca
de concurrencia a les juntes, i per la consegüent manca de papers, i, fins i
tot, per i'incomplimenr dels estatuts (hi havia, per exemple, diversos aspirants
que havien estat admesos com a acadkmics que no presentaven en el
754. Consta que el 1780 era Joan Perera i cl ,791 -i fins al 1804, com a rninim-, Joan
Magrinyi.
7% En jgen. de 1iIJi178j. Vega llegi una exhortacid ak awdkmiu peque accentuessiii la
seva laboriosirat i, d'aqunrn manera, I'Acadtmia pogués adquirir majar liuimenr.