2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

268 MIREIA CAMI'ABADAL I BERTRAN
al Llatí (Cal remarcar que aquestes xifrcs coincidcixcn amb les que ha assenyalat
Rossich, cosa que ens ha de fer creure que, si la proporció es manté
augmentant de manera respectable el nombre de composicions, és perqut
deu ser forsa acosrada a la realirat). Malauradament, de les 135 peces en
catali només n'he pogut localitzar 60 (entre les quals hi ha les d'Antoni
d'Armengo1 i d'tlimeric, baró de Rocafort, considerades perdudes fins ara)!55
Una seixantena de poemes que esdevenen mostres conservades de poesia
culta en llengua catalana en un moment en que bona part de les peces
pervingudes són de caricter p~~ular.G'~
1 tot aixb malgrat I'esmentada disposició lingüística de 1731. Rossich ha fet
notar que, paradoxalment, és a partir d'aquesta data que els poemcs en llsngua
catalana són més abundants que abans (certamcnt, a la decada dels 30 ens
consra que se'n llegiren 21, un 15'5% de la totalitat catalana). Perqui «no era
la llengua literaria, no, la que es veia proscrita, sinó la més vaporosa llengua
parladan, n'ha extret com a conclusió (Rossici~ zooz: 226). Pep Valsalobre
(zooza), al seu torn, ha considerat la reclamació que fa Agustí Eura a Las
musm catalana, en meti-fora de mosm de soIduúa, suplican entrar en lo con&
de la noble y sabia Academia h Barcelona com una resposta a la proscripció
explícita del catali en la institució propugnada per aquesta resolu~ió.'~~ En
una línia semblant devia anar la que faria, anys més tard, el marques de
Sentmenat a favor de la conservació de la puresa del ~~tala.
Si bé 6s cert que, en casos solemnes com, per exemple, l'acadtmia fúnebre
a la memoria de Carles 111 celebrada el 1789, la recomanació dc i'idioma
és ben clara i excloenr per al catala (c[ ... ] trabajando todos los académicos
que gustasen, ya sea en prosa o verso, o m latín o espafiol, al objeto de tan
sensible pérdida.),'" de ben segur pensant en una futura publicació, no ho
655. Es rrobrn a la BC, ms. 1.874 (Libro de lor mrumptor que el bmdn de Rocifort, don Antonio
de Armengoly de Aymrrich, [...] ha trabajadopara la Academia de Buena Lerras dedirhn ciudad de>
delprimero de mayorpp [...] haira elde [1719]).
656. Per aquesr moriu, i aresa la seva imporrincia per a I'esmdi de la literatura caralana en un
segle com el Setccncs, els he aplegar i editat en la segona part d'una Antologiia de tat01arad2micr
(1700-1807)~ preparada pera la tesi i quc csperem que vegi la llum en un hrur proper.
657 eexperr en Eura crru que aquest poema en ocraves reids, bzit en el recurs lirerari de la
prosopeia humorisrica, no és drra cosa que un rerrer fer a la institució pcl bandejament i la
mana de suport de l'acrivirar lirehia en llengua cardaiia, aixi com una acruació decida de
i'agustí a favor dc la iireramra culta en cardi.
658. Aid, s'indica a la carta de convir a la sessió (ARABLB, i-111-9: [Cern~cacionr], fol. 44").
Anys abans, perb, no s'expressava aquesra resrriccid lingüística i la llengua caralana ringu6 una
cerra presencia (per bC que molt migrada en relacid amb cl casrelli o el Ilati) en les sessions
necrolbgiqucs dedicades al marq~iks de Risbaurg (zz de desembre de 1734) o a Frrran Vi (1 de
serembre de 1719).