2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

Els percentatges de cadascuna de les categories desglossades per idiomes
són els que recull la taula ~egüent:"~
Com es pot observar, en catali s'hi llegiren poemes de temitica i tons
molt variats, maigrat que ben sovint la histotiografia literaria ha considerar
que el catala quedava relegar a I'Academia únicament a composicions breus,
circumstancials, jocoses i banals (contraposant-les a d'airres amb voluntat
culta): *la lectura de poesies en catali, sobre temes trivials, es va fer cada
vegada m& freqüent [...] i soiien referir-se a I'actualitatu (Ru~i6 [19>8] 1986:
138),~~~ ~ ' Ú s del catali, doncs, havia quedat rebaixat als temes cbmics i
avulgaratsx (COMAS 2000, reed.: 23) i «no eran raras las lecturas de poesías
en catalán, por lo general humoristicas)~ (RIQUER 195-5: 279). En la mateixa
linia, Alexandre Galí afirma que, «quan es tractava de temes d'humor, era
quan la llengua catalana es feia servir, inepta ja aieshores per als temes nobles
i relegada als usos vulgars* (GALI 1986: 23). De fet, encara ara les composicions
dels acadkmics no han pogut alliberar-se del tot d'aquest estigma.
No negaré que les temitiques d'alguns dels poemes en catali eren trivials,
pero no pas m& que les dels que estaven escrits en castelli. La diferencia, per
tant, no és tant qualitativa (ja que ambdues Ilengües són emprades per
tractar dels mateixos assumptes poktics) com quantitativa: en la poesia sacra,
l'objecte més elevat a qu& podia ser aplicat I'ús culte de la llengua (com
defensa Agustí Eura en un Prhlec o introdurrió a cert llibre de poesias en
catala en qu2.s hacta de nostra llengua -ed. a VALSALOB~ 200z.b: 679-689),
la incidencia del catali és d'un rq%, respecte d'un 76% per al castelli i un
10% per al Ilatí; en canvi, la de la poesia festiva és I'única categoria en quk
els percentatges es capgiren a favor del catala, que presenta un 60% enfront
d'un 40% per al castelli. 1 aixb resulta prou simptomitic de la situació
existent si considerem que l'ensenyamenr del catecisme i la doctrina cristiana
665. Hi indico, en primer Iloc, india el número de composicions i, despris, el percenatge
corresponent en relació a la resta de Ilengües.
666.Amb ror, reconeix que .no row els afers eren banalsu; d6na, pero, com a únic exemple,
la glossa en soners d'unes ocraves d'Ausi2s Marc que llegi Francesc Sargatal el 1778, la qual no
ern consta que fos escrita prrcisarnent en carda.