2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

PER ACABAR 353
Les mosrres d'adhesi6 a la llengua catalana que ttobem en aurors del segle m11 -i
potser del primer rerg del XIX- Iiaurien de ser emmarcadrs en les coordenades
politiques, socials i culturals corresponenrs, sense que calgues recórrer al marc conceptual
de la Renaixenga. A mes, com deia sovinr Rovira i Virgili, cal que no confon-
guem les coses amb I'origen de les coses. Pooer sensr la recuperació econbmica de la
segona rneitar del xvn~ no hi hauria hagur Renaixeiica, perb la recuperació econbmica
del m11 no 6s la Renaixenca (GINEBRA 2003: 517).
El segle xm duria la institució per altres viaranys quant a I'ús del catala.
Caldria fer una anilisi dels usos lingüistics i literaris de la corporació al
Vuitcents per poder constatar si realment en el segle anterior s'enceti el
camí que acabaria de portar a la plenitud d'ús de la llengua propia i al
posicionament polític en prendre aquesta opció i si I'elaboració del progra-
ma cultural de reconstrucció «nacional» no és altra cosa que la culminació
d'un procés iniciat anteriorment. Sigui'm permks d'apuntar, pero, que tot
el que he dit fins ara mostra que una part de la literatura «culta» en llengua
catalana no acaba d'extingir-se del tot, per motius arqueologics o de conser-
vació, si volen, o per motius de diferenciació o especificitat, diguem-ne ara,
«provincial». Alguns acadkmics, a I'hora d'escriure els seus versos, trenca-
ven (perb amb el vistiplau de la corporació!) la convenció social que marcava
I'ús del castelli per a tota manifestació escrita. Ocasionalment, d'acord, i
mai com a norma que calia seguir; i ho feien aquells que havien practicar
-de manera acusadíssima pel que fa als trebails en prosa- la diglbssia durant
tota la seva vida acadkmi~a.~~~
848. En aquest sentit, pera, Joan Lluis Marfany Iia considerat que