2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

242 MIRElA CAMPABADAL 1 BERTRAN
mui buena voluntad, mucha aplicación i mui vasca lireratura en sus ingenios, no rra
suficiente para la formación de aquel libro lavida de un solo hombre, i habríaabarido
qualesquiera rilento aquella agigantada empresa. Vuestra excelencia solo podía
eniprenderla, i s61o wcsrra excelencia podrá perfeccionarla (Ir Iligall, núm. 18).
Aixi, doncs, dins de I'imbit lingüístic, el projecte col.lectiu més relle-
vant impulsar des de la RABLB fou I'elaboració d'un diccionari de la
llengua catalana.
2.2.2. La preocuparió per la norma: vers una ortograja i gramatira del catalh
Pero no només el treball lexicogrific esdevingué un dels interessos de
I'Acadkmia: la institució tambk assaji d'establir unes normes ortogrifiques
i gramaticals per al catali, com a eines bkiques que permetessin escriure'l
correctament (per bé quc, en aquest terreny, restaren a les beceroles), se
n'esrudii I'origen i alguns dels discursos dels acadkmics constituiren importants
apologies de la llengua.
Davant de la preocupació per la manca d'una ortografia, que no es plantejaria
públicament fins a finals del segle, a través de la plataforma del
Diario de Barcelona (17 de juliol-5 de iiovembre de 1796),~'~ dissertacions
com la d'Antoni Alegret (De la ortograja catalana. Notar lar diferencias
particulares entre el modo de escribir antiguo y el moderno en catalán, esto es,
entre el modo ortográáfko de oy ddia respecto de otro tiempo, 1792), el qual es
refereix al cataii com a «nuestro idioma,), esdevenen rellevants dins del panorama
de la filologia f ata lana.^'' D'entrada, cal remarcar la importincia
d'aquesr discurs, previ a I'esmentada polkmica orrogrifica del Diario de
Barcelona, ares que ha estar plantejada la possibilitat d'identificar un dels
participants amb alegre^.^^'
$86. Quanr a aqiiesra polemica onogrifica del Diario de Barcelona, veg. Dhz-PLAJA 1933 i
JQ-A 7979.
~87. S'han referit a aquesr discurs (consemar a I'ARABLB, 4t Iligall, núm. 37) Josep M.
Miquel i Vergés (L19381 1989: 116-izr), que e1 parafraseji iiitegramcnt, Josep Miracle (1976: 17 i
27) i Mila Segarra (1985: ~OI-LO~
i ,988: 173.1~4). Alegret participh, a mis, en una pol&mica
prasbdica impulsada per la carta del religiós inerccdari dcl convent del Puig Anselm Deinpere,
de que parlaré més rridavanc, ai Sr.z.4.
588. Miquel i Vergés ([i938] 1989: 130) ja tempreji aquesta possibilirat (conjunramenr amb el
fer que un altre dels palernisres fos Jaan Petit), perb n'acabi exrnienr conclusions negatives:
~Taboll podria &ser Alegrrt pel quc diu de Les parrs de la gramitica, que consona anib el que
exposa a I'Acadtiniia dc Boi~cs Llecrer; nmbé pel que diu de lag En canvi,