2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

que ambdós foren catedratics de Lleis a Cernera (i, segurament, aquesta
posició de docent a Cervera també afavorí alguna relació amb altres mem-
bres de la RABLB)."6 Cal tenir en compre, a rnés, que les darreres gestions
per a l'acompliment del projecte de la reedició dels poemes de Garcia (si
més no des de 1816 o 1818) degueren ser extraacadkmiques..
La clau del que acabara essent aquest «tomo z» ens la dóna una informa-
ció que, en un primer moment, pot passar desapercebuda: «luego se
imprimirá su retrato*, explica Salat en acusar recepció de I'obra. Només cal
recórrer a les completes informacions de Rossich per identificar-ho amb un
dels diversos estats del Ilibre, un cop reinstaurada la censura el 1823, cosa
que implica -segons la descripció que ens ofereix- la desaparició del pro-
leg (i, en funció dels casos, de I'últim full de la biografia) i, el que m'inte-
ressa ara, «la inclusió d'una xilografia a tota pagina del Rector que duu la
indicació "M[iquel] Torner lo grabó 1823"n! (BC, exemplar 83 89363). Per
tant, sembla que Salat sí que hi intervingue i queda confirmat que aquestes
edicions de Vallfogona, com sospitava Rossich, es poden vincular, d'alguna
manera, amb el cercle acadkmic.
Per acabar, només citaré un testimoni que demostra la importancia del
projecte. El resso d'aquesta reedició transcendí el clos de 1'Acadkmia i I'an-
teriorment esmentat Sala i Guardia, en un dels seus comentaris sobre un
poema de Fontanella, s'hi refereix tot dient:
Tengo entendido que, en la Academia dc Buenas Letras, anriguamenre delr Descon-
fats, se pusieron en suerte las dos obras de Garcia y Fontanella para darse a la
imprenta unas u otras, y cecidirsorr super Gar~iarn.~"
Les actes, pero, no reflecteixen en cap moment aquesta disjuntiva entre
I'obra dels dos poetes catalans. Potser Fontanella aparegué entre els autors
catalans (antics), els poemes dels quals havien d'integrar la resta de volums
de la col.lecció, de quk parlaré a continuació.
3.2.4. Quartafare: un nou Parnis catali. Intentr déditar una antologia de
poeries catalanes, preferentment delr academics
Paral.lelament a les gestions realitzades entorn de I'obra del Rector de
Vallfogona, s'anava articulant un conjunt de poesies catalanes, amb prefe-
736. A mis, crec que les sigles D. J. S., amb que se signen dguns dels arricles que integraren
la polemiw orrografica del Diario de Barcelona (1790, podrien orrespondre a don Josep Salar.
ob. cit., vol. IV (ARABLB, 1-1-+), pig 59.
737. SALA I GUARDIA,