2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

la tradició vallfogonesca perduraria al llarg de tot el segle m11 i fins ben
entrat el XIX). Fet i fet, el Rector de Vallfogona era valorat no només com a
referent literari, sinó tambk com a model de puresa lingüisti~a.~" Diversos
membres de I'Acadkmia Literaria de Barcelona (com Pere Serra i Postius,
Josep de Vega i de Sentmenat o Vicenc Domenec -el qual llegi el 1805
poemes en catali en honor d'alguns autors catalans (Garcia, entre altres)-)
manifestaren la seva admiració per qui consideraven el *Fenix de la poesia
catalana. i, fins i tot, arribaren escollir-lo com a autoritat per al diccionari
catala que I'Acadkmia havia projectar de fer I'any 1769 (veg., al §z.2.1. dedicat
a .La contribució lexicogrifica de la RABLBn, la informació corresponent
sobre les fonts). 1 fou tambe en el cenacle de la corporació barcelonina
que nasquk, a inicis del Vuitcents, la voluntat de reimprimir les seves obres
revisades.
A més de tors aquests restimonis, esmentats per Rossich (1984b: 263-
264), cal afegir el de Nuri Josep Mallafré i Bigaray, aspirant a academic
entre 1719 i 1755 (veg, n. 653) En la seva súplica, adregada al marques de
Llo, invoca Garcia a la primera octava (w. 7-8): .Si tingues a est empenyo
ma Thalia 1 la vena y numen del sagrat Garcia.. El que més m'interessa, al
marge d'aquesta mera al.lusió, que es podria considerar tbpica, és que, quan
Mallafré es refereix a Joan Antoni de Boixadors, comte de Peralada, president
de la corporació, el qualifica de doctíssim mecenes de mostre cathalan; i
perque al lector no li quedi cap dubte, una nota del mateix autor aclareix
que es tracta de Garcia, i esmenta els w. 97-100 del poema «Celebraren los
poetas de aquella era a I'autor per lo romans dalt dit, elogiant-lo ab algunas
poesias, als quals respongué amb lo següent romansu, citats a partir de
i'edició de 1703 ("Lo regalo de las musas, /don Joan de Buxadós, 1 n0.m vol
conduhir la mia, 1 per que li cuyne en Vallmoll?», pag. IZ~)."~ Per tant, la
difusió d'aquest volum degué ser forp important, ates que i'aspirant tarragoní
en tinguk un exemplar a les mans.
La Armonia del Parnis també va ser objecte d'una censura i d'una
contracensura satíriques i en vers a cirrec d'un parell d'acadkmics Desconfiats:
la invectiva apareix signada pel .Prior de Rasguerav (pseudbnim que
711. Eiis consta que l'edici6 de 1703 fou presa per Aiironi de Basrcro coin a model orrografic i
gramatical en la trsnscripci6 de cextos occirens i caralans a la seva Ln Cnrrcaprovenzale (ncirca
la quale mi sono per lo piii conformato con qurllaqui rirennera gli accadrmici barcellanrsi nclla
impressione delle rime del nostro Garciai); citar a ros sic^ 198qb: 263).
71" Uii breu excurs: no Cs esrrany que aquesca composici6 hagi passar daapercebuda fins ara.
Acrualment, es rroba a I'ARABLB, entre els paperssenre catalogar Sabem que el m5. Fou comprat
al Ilibretrr Josep Porter el29 de juny de 1935 per y ptes.; desprcs, degue acabar essent arraconat
dins de I'arinari. Aquesres ocraves no foren suficienrs perqut Mailafri fos admks com a acadkmic.