2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

UN NOU IMPULS PERA LA CULTURA CATALANA 32'
La literatura catalanes dutes a terme en el marc de I'Academia de la dkcada
dels 90 fins al 1807 vindrien a reforpr -dins de la nació espanyola- la
identitat de Catalunya a través del fet cultural. A mis, com ha estat dit mis
amunt, és precisamenr a partir de I'any 90 que es proposen traduir al castelli
obres fonamentals per a la historiografia catalana, corn les constitucions
de Catalunya, les ordinacions d'En Santacília (publicades el 1816) i les crbniques
de Muntaner i Pujades.
Sens dubte, la qüestió política de I'entorn, sobretot la Guerra Gran, afecta
el normal desenvolupament de les juntes.788 Així, el novembre de 1793, «no
se celebró junta general [...] por hallarse ocupado el salón llamado de Ciento
con motivo de las ocurrencias con los franceses (véase la nota de la junta
particular de 11 de diciembre de 1791)~, con indica una nota a jgen. I~IXIII
1793."' Uns fets que també influiren negativament en les sessions academiques
de la segona meitat de 1794:
No se celebró Academia desde la de Pasión de 1794 a causa de la sensación que
generalmente causó la retirada en abril de 1794; de cuyas resultas fue comisionado el
secretario [F2l&ErtanirL?uúe PrarsiúeSantos, segon barddeSana11 por el urcelentísirno
señor conde de La Unión [Luir de Carvajal] para el arreglo de sometenes, hasta
últimos de noviembre. Y, aunque quedó encargado de la secretaria el señor don
Mariano de Sans, ocurrieron dudas y estoivos que lo impidieron (1-111-1: Regirno de
iar juntargenerakr ..., fol. 17r-u);
escrigué el bar6 de Sarraí, també en nota, a jgen. 21/1/17~y,~" com a preludi
del que passaria, anys mis tard, amb la Guerra del Frances.
Les juntes particulars també quedaren afectades per la Guerra Gran: en
lloc de convocar-se un cop per setmana, corn era habitual (o, corn a mínim,
788. Rellegint el capítol de Ferrari Soldevila dedicat a Les Admies, m'adono que I'historiadar
ja apund, de passada, que: iiL'Acadkmiade Bones Lletres participa, doncs, del rwiscolammr
que s'obsewa a Catalunya, al Final del segle xviii, amb vagues manifestacions, afavorider per la
Guerra Gran, de regionalisn~e polític i lirerari, les quals conrcnen en germen moltes de les que
plenament es manifestaran remps a venira (S~LDEVILA 1938: 92). lnreressant teoria que, no entenc
per que, ha passat desaparcebuda tins ara.
789. ARABLB, 1-111-1: Rzgirrro de lar juntar generales ..., fol. 14". Al seu torn, la nota de la
jpart. irlXIIIi79] n'especifica les causes: