2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

348
MIREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN
mics, d'emular I'Academia Española i la de la Historia de Madrid es va
veure frustrada amb el pas del temps, ates que molts dels projectes no arribaren
a materialirzar-se. La decadencia corporativa i la manca de suport
econbmic per part de I'Estat acabaren diluint totes les iniciatives fins al
ressorgiment intel.lectua1 de la darrera dkcada, que, al seu torn, també es va
veure truncat per I'incís napolebnic.
Tot amb tot, hi ha diversos elements positius que cal tenir ben presents:
en primer Iloc, I'Academia Literaria de Barcelona cobrí -a la seva manera-
el buit educatiu existent a Barcelona per I'abskncia d'una universitat a
la ciutat, a més d'afavorir un marc de treball comú per als erudits de I'kpoca.
Quant a la historia de Catalunya, si bé és cert que I'aobra que deve ser la
principal ocupación de su excelencia,) no aconseguí veure la llum malgrat
els diversos intents de reanimar-la, també ho 6s que la metodologia emprada
per a la redacció dels treballs individuals, sobretot a partir de la segona
meitat del segle, implica un important esforg de rigor ~ientífic.~" 1 no
tornaré pas a repetir ara el valor de les Observaciones sobre los principios
elementales de historia, del marques de Llo.
Pel que fa al catala, en el terreny oral, Eou mantingut gracies a una opció
individual i no pas institucional. En l'ambit escrit, aquel1 ,, segons Antoni dc
Capmany, trobava precisament el seu refugi, com a segona llengua literaria,
en les composicions poktiques de la institució que vetllava pel seu manteniment.
L'actitud conservadora de I'idioma que havia estar llengua de Cort a
I'edat mitjana i, fins i tot, pare de la poesia europea, és present en un dels
projectes més importants, el del diccionari: un dels seus objectius fonamentals
era I'explicació de mots antics i la consegüent conservació del lkxic
dels avantpassats. La mateixa actitud d'exhumació arqueolbgica que caracteritzava
les dissertacions hisrbriques acaba impregnant I'estudi de la Ilengua.
1 es concreta en I'intent de facilitar la lectura de documents antic~?~~
que lliga amb la voluntat d'erudits com Jaume Caresmar o, fins i tot, Gregori
Maians, el qual comentava, en carta adrecada a Josep Climent (18 d'octubre
de 1768), que