2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

produida durant el barroc, especialment gracies a autors com Francesc Vicent
Garcia, I'obra del qual testimonia que, malgrat tot, el carala havia conservat
la seva abundancia.
Per acabar, cal tenir en compte que, salvant les distancies (sobretot quant
al to, m6s abrandat en el cas de la defensa de Tudó), el tret comú entre
ambdues gratulatbries és que tant Tudó com Casanova se cenrren en la
(~perfecció extrínseca» (per dir-ho amb mots d'Agustí Eura), 6s a dir, en els
títols d'honor de la llengua (les glories literiries pretkrites com a llengua de
reis, papes i sants, la noblesa i antiguitat del seu origen, etc.), i no pas en les
qualitats intrínseques del catala. La influencia del context cultural, monopolitzat
per les Acadkmies histbriques (i la RABLB, la instirució de que
volien formar part, n'era una de les principal^)^" i pels efluvis del criticisme
histbric, així com la formació que havien rebut els autors, havia de condicionar
fortament les seves apologies i conduir-les vers una Iínia d'argumentació
histori~ista."~
Sigui com sigui, la conclusió que se'n desprkn és clara: cal retornar la llengua
catalana a l'esplendor que tenia en I'edat miiiana.60"
Una altra de les preocupacions més habituals dels homes del Setcents fou
la recerca del veritable origen del atal la,"^ una recerca relacionada amb les
apologies de I'idioma, perque els apologistes en deduien perfeccions per
augmentar la noblesa i la legitimitat de la llengua. Ates queja se n'ha parlat
en diversos Ilocs, i només per emmarcar les relativament poques aportacions
607. De fet, Casanova comenGa la seva grarillarbria clogianr la tasca de recuperació de la
hisrhria de Caralunya per part de la RABLB, la qual es dedicava a *sacar las glorias de nuestros
maiores i aquellas prodigiosas hazañas que pasmaron enronces al universo del ignominioso caos
en que hablan estado sepultadas hasta ahora» (fol. 24.
608. 1 viceversa: poda espigolar apreciacions entorn de la llengua en alguns dels discursos
histbricr: «Quedava el idioma caraldn lengua propriadel soberaiio y, en ella, se encuenrraii todos
los instrumentos que no re hacían en latín, y aun, por esro, el rey en las corres generales, en que
acisrlan aragoneses, catalanes y valencianos, hacia siempre la proposición en caralán,,, diu
Franccsc de Prars i Mares (el 1744). referinr-se a Ramon Berenguer 111, comte de Barcelona (4t
Iligall, núm. LO, fol. [ivl).
609.Esplendor que ja havia remarcar el ,729 Segimon Comes, a la seva Innoduch ad
primam academiam: «C'rstimava Catalunya rant per lo suau domini de sos robirans com per
I'harinoniós caiirar de sos poeresn (trad. de Canmnns 1928: 181).
6i0. 1 nmbe el de rores les Ilengües en genenl. En aquesr cas, la majoria de lingüistes fins al
segle mri accepten que la primera llrngua o adimici fou I'hebreu.