2. l'inter~s perla llengua catalana - Reial Acadèmia de Bones Lletres

34% MIREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN
que, per alguns historiadors, eren absolutament contradictoris-, en la
denominació integradora d'II.lustració catolica o 11.luminisme cristii,
partint de la distinció entre Preil.lustració i 11.lustració: fins al 1764,
data límit de la Preil.lustració cristiana a Espanya, coexisteixen cristia-
nisme i cultura il.lustrada en els representants més insignes. 1 acaba
concloent que,
si haviem d'excloure de la hisrbria de la Il.lusrració rots els prrsonatges que no fossin
radicalment racionalisres, materialisres i, almenys, deistes, la histbria de I'Aufklarung
quedaria reduida a ben poca cosa o limitada a la historia de les reformes de la societat
i de les esglésies (BATLLO~I 1997: 114).
És en aquest sentit que Ramon Corts poguk fer referencia a Larguebisbe
F& Amat 67jo-r824) i lZiltima Il.lustracid espanyola.
El procés de descristianiaació pel qual passaren les classes alces europees
en el decurs del Setcents no es produí a la RABLB. Vegem, tan sols, com el
marques de Llo, en la ja esmentada introducció per a una academia de
Passió, combinada amb dissertacions sobre la historia del segle VIII, aplica
l'adjectivació de cristii a la designació d'academic i com uneix historia i
religió:
Y bien que el estudio del puro academico sea buscar y apear la verdad de los sujetos,
de los sucesos y de los tiempos en que acontecieron en las istoria, sin embargo, al
académico christiano pertenece buscarlas como en su rahiz, estimulado del servicio de
Dios, en la fuente y llaga del divino corazón, de donde emanan los ocultos rhesoros
de la siencia (13& Iligall, núm. 48, fol. [zr]).
Cosa que també havia fet l'agustí Lloren5 Martí:
Con esto, enrro a la professión de aradPmico christiano, discrepando de los académicos
a quienes, con vitoria, impugna mi san Agustino padrc, cn el libra I De comensir
evangelisumrm, qiie eran professores dc supersticiosos cultos e idólarras enganyos.
Ciega Academia fue aquella (bien que pintada por sabia), prendida en los delirios de
sus opiniones erradas. Mas, esta luzida nobilissirna Academia illurnada defedivina y
solícira en las verdades de fe humana se porra en tales reglas y medidas que sabe
resolver solamente lo cierro, suspenderse en lo dudoso, condenar lo apóchripho y,
assi, comunicar de sus copiosas fuentes el agua de sabiduría tan pura que, a quantos
entran en su discipularo, nada Ics queda que temer, nada que escrupidear ([Gratulatdria
a a RABLB] [1747]; r4& Iligall, núm. 50, fol. [rv]).
Dins d'aquest ~Iantejament,
fins i tot la maremitica, la principal de les
ciincies i la mks universal (exceptuant la teologia), ciencia útil tant per al