I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

LA FAMÍLIA DE QUERALT I SANTES CREUS
juntament amb el seu fill Ramon Albert i l'esposa d'aquest, Elicsendis,
apareix en la venda d'un honor a l'abat de Santes Creus, l'any 1226.
Ramon Albert de Queralt féu testament el 9 de març del 1248, deixant
per marmessor el seu cosí Gombau d'Oluja. A Santes Creus, a més del
seu cos per a ésser-hi sepultat, els deixà el seu domini de Sant Gallart
amb l'encàrrec de pagar el que ell degués a altres persones; per això
els donava dos mil sous i el valor del seu cavall, que havien de vendre.
Tenia una munió de fills, legítims i naturals, de tots els quals féu memòria.
L'hereu fou Albert, al qual donà Queralt. Els altres legítims foren:
Poncet; Bernat, clergue de Barcelona; Ramon, frare de l'Hospital, de
la casa de Sant Valentí; Galceran, que entraria a Santes Creus; Sibilia,
i Elvira, monja de Vallsanta. Entre els testimonis signà Berenguer de
Timor 59 . Com que Ramon Albert fou senyor del lloc de La Goda, ens
permetem de suposar que fos descendent de Dolça, germana de Pere (I),
que pel testament d'aquest havia heretat el dit lloc. Hi cap també que
Sibilia, mare de Ramon Albert, fos filla del primer Albert que hem
citat abans.
D'Albert (II) de Queralt en coneixem també el testament, fet el 17
de setembre del 1251. Elegeix sepultura a la casa de Sant Valentí. Era
marmessor Pere de Queralt. Ja no fa esment de la mare i parla només
dels germans: Ponç, a qui deixa Queralt, Bernat i Sibilia, que hauria
d'ésser monja hospitalària 60 . Però Sibilia es casà després amb Bernat Celada,
i Ponç els cedí els drets de Montagut el 27 de desembre del 1257 61 .
Aquest Ponç podria també ésser el sepultat a Santes Creus.
Malgrat totes les donacions de Queralt que consten en aquests testaments,
diu Segura que els senyors de Queralt foren, el segle XIII, Arnau
de Timor del 1215 al 1230 (ja hem vist que ho fou des del 1213 i probablement
fins a la seva mort, el 1236), Pere (II) del 1230 al 1275 i
Pere (III) del 1275 al 1293.
Pere (II) és el mateix Pere de Timor i fou el protagonista de la
llegenda del Cor de Roure, que no ens cal ara recordar. Fou un cavaller
valerós. Havia estat donat com a hostatge del vescomte de Cardona en
59. ACA, D, FQ (trasllat fet el 16 de novembre del 1619 per fra Dionís de
Gravalosa, monjo de Santes Creus, d'un original de l'arxiu del monestir, Armari de
Sant Gallart i Figuerola).
60. ACA, D, FQ (trasllat).
61. ACA, D, FQ.
103