I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

ANTONI PLADEVALL I FONT
Les tibantors entre el bisbe i l'abat continuaren els anys següents, i
al capdavall decidiren de nomenar uns nous àrbitres perquè decidissin sobre
els punts en litigi. Els àrbitres foren l'ardiaca d'Urgell, Berenguer d'Argelagués,
i Pere, prior de Sant Pau dei Camp de Barcelona. Els nous arbitradors,
com diuen al principi de la seva sentència, es limitaven a especificar
el contingut de la concòrdia de 1260, que continua tenint tot el seu valor.
L'extracte de les seves capitulacions, datades del 28 d'abril de 1312,
és el següent:
1. L'església de Sant Pere de Ripoll i la seva parròquia, tal
com s'especificà en 1260, està exempt de la Visita Pastoral i per tant
el bisbe no pot procedir contra els seus domers o clergues, ni visitar
les piles baptismals, corporals, crisma, reserva del Santíssim...
2. El bisbe pot confirmar lliurement a la vila i parròquia de
Ripoll tots els súbdits que es trobin allà, i conferir-hi tonsures als
estudiants del bisbat, però sols en l'església de Sant Eudald; si vol
fer-ho en una altra església necessita el permís de l'abat. Per a exercir
aquests ministeris l'abat no pot cridar cap altre bisbe sense llicència
del bisbe de Vic.
3. Un cop tonsurats pel bisbe de Vic, l'abat pot donar dimissòries
als seus súbdits per a ordenar-se on vulguin, i pot també congregar
altres bisbes a Ripoll per a ordenar preveres i consagrar altars,
sense necessitar per a això llicència del bisbe de Vic.
4. Pertany al bisbe de Vic de conèixer les causes espirituals, és
a dir les matrimonials, les usures, els sacrilegis, l'assenyalament de
penes i les apreciacions dels infants.
5- El bisbe i el degà poden castigar els incestuosos, els qui estan
casats en grau prohibit, els qui abandonin el cònjuge, els adúlters
i els sacrílegs en pecats reservats al bisbe, en cas però d'anar-hi
anexa alguna pena temporal o pecuniària aquesta pertany sempre
a l'abat com a senyor jurisdiccional de Ripoll. També el bisbe i el
degà poden actuar com a delegats de la Seu apostòlica en els casos
d'heretgia i de sortilegi.
6. L'abat no pot presentar per a ordenar-se cap clergue que
no sigui beneficiat nat o resident a Ripoll o que no visqui amb la
família del monestir.
7. L'abat no pot dispensar els rectors de la residència en les
parròquies del seu monestir, ni en cas de pluralitat de beneficis.
8. El bisbe no pot imposar cap talla ni exacció als rectors o
clergues de les esglésies depenents del monestir; sols pot demanar-los
els drets de visita o procuracio. Els rectors, però, de les parròquies
276