I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

CONFLICTES ENTRE LES EXEMPCIONS MONÀSTIQUES
episcopals i la facultat de concedir-los la cura d animes, i ells l'hauran
d'obeir com a diocesà.
3. El monestir i les seves esglésies parroquials rebran de l'església
de Vic el crisma i oli sant, com sempre han acostumat, sense
que el bisbe pugui exigir per a això cap interès pecuniari.
4. El bisbe Bernat rebrà per les despeses que li ha ocasionat
aquest plet, tots els masos que l'abat i monestir de Sant Joan posseeixen
en les parròquies de Vilacetrú i de Manlleu, al lloc dit
Clavelles, i cent sous anyals a les possessions del monestir a la pròpia
parròquia de Sant Pere de Vic i a la batllia de Berenguer de Vitro,
tota la qual cosa no excedeix de deu lliures turoneses cada any.
Aquesta sentència no vol anar contra cap privilegi del monestir
ni contra cap dret de la Santa Seu, a què se sotmetran aquestes
capitulacions 20 b.
Alguns documents escadussers de l'arxiu de la Mensa episcopal donen
certa informació complementària sobre el procés seguit amb el monestir
de Sant Joan; diuen que en 1258 es va incoar el procés i que l'any 1294
el Cambrer de Sant Joan pagava encara al bisbe de Vic les despeses del
procés 21 . Segons Moncada poc després de la promulgació de la sentència
va refrendar-la, com a delegat de la Santa Seu, el cardenal Octavià 22 .
EL MONESTIR DE SANTA CECÍLIA DE MONTSERRAT
Les relacions de Santa Cecília de Montserrat amb els bisbes de Vic
tenen un caire molt diferent de les dels anteriors monestirs. Constitueixen
per tant un aitre capítol ben interessant de les relacions entre bisbes i
monestirs que no havien assolit l'exempció.
Aquest monestir, situat en un extrem del bisbat d'Ausona, fou erigit
vers l'any 945 gràcies a l'empenta de l'ambiciós abat Cesari i a la protec­
ció dels comtes Sunyer i Riquilda. Onze anys després de la seva erecció,
el 956, el bisbe de Vic, Guadamir, consagrava l'església del monestir i li
confirmava els seus béns. El bisbe consagrant posà com a condició que
20 b. Arxiu Mensa Episc. Llib. 4 de pergs., doc. 95; i MONC'Un, Episcopologio,
tom II, pàgs. 54-55.
21. Arxiu Mensa Episc. Llib. 4 de pergs. docs. 92 i 93.
22. L. MONCADA, Episcopologio, tom II, pàgs. 55.
281