I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

MARIA - MERCÈ COSTA
ha calgut establir abans que tot la genealogia de la casa de Queralt. Gairebé
tots els autors que se n'han ocupat fan esment d'una genealogia feta
per Esteve de Corbera; sembla, però, que no fou impresa sinó tan sols
manuscrita, i no ens ha estat possible de consultar-la directament. La
nostra empresa, doncs, estarà fonamentada en els nombrosos documents
de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on existeix, a més de la riquíssima
Secció de Cancelleria, un fons de documentació nobiliària de la casa de
Queralt fins ara no massa estudiat.
La curiositat inicial de saber el què feren, en vida, pel monestir els
qui hi trobaren llur sepultura, Berenguer i Sança, Pons i Elisendis, ens
ha induït a cercar també qui foren els «molts de altres» que ens diu el
manuscrit.
Ribera situa l'origen de la família de Queralt en la de Cervelló. En
efecte, el fill gran d'Ansulf II de Cervelló, Sendred, heretà del seu pare
el territori de Gurb i l'església de Sant Esteve de Granollers i tingué el
sobrenom de «Gurbitensis», mentre que el seu germà Hug posseïa Santa
Coloma 3 . La primera branca dels Queralt estigué establerta a les terres
del Nord de Barcelona, és a dir, Gurb i Sallent, aquesta empenyorada pel
comte Berenguer Ramon, el 1022, a Bernat, fill de Sendred. El fill de
Bernat es titulava Príncep de Gurb i fou el primer en portar el cognom
de Queralt. Aquest Guillem Bernat de Queralt, com tots els Queralt d'aquella
primera època, tingué molta relació amb el monestir de Ripoll,
al qual féu diverses donacions de propietats, com la de la meitat de Sant
Esteve de Granollers amb motiu d'oferir al monestir el seu fill Pere,
el 1080 '. Entre els donatius hi figurava la torre de Torbonet, al terme
de Queralt, i una coromina prop del castell de Santa Coloma. El castell
de Queralt, procedent d'una presa del comte Guifré I al confí dels
moros, fou venut per Borrell II a Guitard o Udalard, vescomte de Barcelona,
el 976. Se'l cita gairebé sempre separadament del castell de Santa
Coloma
3. M. M. RIBERA, Genealogia de la nobilíssima família de Çgrvellón, Barcelona,
1733, pàgs. 58-62, (cita un document de 13 d'agost del 1015 que és trobava a l'arxiu
de Santes Creus, c. 34, sac únic, núm. 2).
4. Arxiu de la Corona d'Aragó (= ACA), Diversos (= D), Fons de Queralt
( - FQ).
5. J. SEGURA, Repàs d'un manual notarial del temps del rey En Jaume l, «Congrés
d'Història de la Corona d'Aragó dedicat al rey En Jaume I y a la seua època»,
Barcelona, 1909, pàgs. 300-326; M. CONILL, Heroica vida y exemplar es virtudes del
94