I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

ORIGEN DEL MONESTIR DE S. PERE DE RODA
Aquesta expedició, si bé va ocasionar danys considerables, no va consolidar-se
i segurament a l'any 795 Girona estava novament en poder dels
francs, que en una nova expedició varen apoderar-se de les places de
Cardona, Ausona (Vic) i Casserres (797). Vol dir això que tot el territori
de la diòcesi de Girona estava ja alliberat; aquesta expedició de l'any 797
manada per Lluís el Pietós tingué per objecte de tornar les coses allà on
eren abans de la contraofensiva dels àrabs, abans esmentada: 177 de la
Hègira que correspon als anys 793-794, en la qual Hixem va enviar al
seu general Abd-el-Mèlic cap al país dels francs.
Finalment, després de diferents vicissituds, Barcelona caigué en poder
dels francs l'any 801. La destrucció del monestir de Sant Pere de Roda,
en cas d'haver estat fundat abans de la invasió àrab, pogué ésser deguda
per tant a un atac dels àrabs en alguna de llurs contraofensives; però
també varen poder ésser els normands els autors d'aquesta malvestat.
Doncs no hi ha dubte que els normands en el segle ix, si bé en data
molt imprecisa, probablement entre el 850 i el 862 envaïren l'Empordà,
ocasionaren greus danys i destruïren o almenys perjudicaren greument la
ciutat d'Empúries; fet aquest que algú ha relacionat amb el trasllat de
la capitalitat del comtat d'Empúries a Castelló; no obstant jo crec que
aquest trasllat, almenys, com a definitiu, fou molt posterior.
Villanueva publica, encara que incompleta, una relació treta d'un vell
cartulari de Santa Maria de Roses (Almagro equivocadament diu de
Sant Pere de Roda), que era guardat a l'arxiu del monestir d'Amer, en
el qual hom deia, amb referència a aquests esdeveniments, que els pagans
vingueren i saquejaren la vila sencera (no diu quina, però que devia
ésser Castelló), ermaren el territori; els seus habitants i conreadors foren
emportats com a captius i molts altres, abandonant totes llurs terres en
aquell temps per l'opressió dels pirates malvats, emigraren a altres llocs.
Aquest document que conté aquestes dades, citat fragmentàriament per
Villanueva, és la primera donació coneguda a favor del monestir de
Santa Maria de Rodes, feta pel comte Gauzbert d'Empúries i el seu fill
Sunyer, bisbe d'Elna, l'any 976. Hi consten curioses dades sobre dos antics
monestirs, dedicat un a Santa Maria i Sant Salvador, i l'altre a Sant Miquel
que havien existit a la muntanya de Rodes i foren destruïts pels moros,
en temps de Carlemany. Els monjos que pogueren escapar varen construir
una petita església a honor de Déu i de Santa Maria, origen del
monestir de Roses, anomenat, segons Villanueva, fins al començament del
segle xiv Santa Maria Rodensis o Sancta Maria de Rodis; però des d'ales-
217