I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

JOSEP JOAN PIQUER I JOVER
la, de l'època en què ja s'hi havien instal·lat els monjos bernats (p. 68). El
fascicle 5, de Vall-laura (Valldaura), prop de Berga, amb la sèrie d'abadesses,
i de Dovera (la Bovera) o Vallsanta, de monges cistercenques
(p. 68). I, per últim, el fascicle 6, de Vallbona i La-bax (Labaix) (p. 69).
Remarquem que les pàgines posades entre parèntesis es refereixen al
catàleg de l'Alòs.
La descripció que Eduardo Corredera fa del volum X, a les pàgines
45-47 del seu estudi, és molt semblant a la nostra, si exceptuem algunes
errades materials de les referències de les pàgines i dels monestirs.
La fitxa del manuscrit estudiat és com segueix:
CARESMAR, Jaume: Monestir ologia. És el volum X de les obres
i conté quatre fascicles: el primer comprèn les pàgines 1-239; el
segon, les pàgines 240-467; el tercer, les pàgines 468-499, i el
quart, les pàgines 500-797. La paginació fou feta després de la
troballa del manuscrit. Es diu que aquest havia sigut amagat sota
terra, i per efecte de la humitat, el veiem en un deplorable estat
de conservació. Hi ha moltes pàgines il·legibles per haver-se esborrat
la tinta o corrumput el paper, algunes altres presenten forats i la
majoria tenen els marges consumits; la destrucció afecta molt el
text. El paper ha perdut la flexibilitat que li dóna la fibra i cada
vegada que es fulleja el llibre es desprenen partícules i trossets de
text. Si no es restaura ràpidament, no en quedarà res. Amida
315 x 205 mm. Les tapes de pergamí estan també molt deteriorades.
La major part de les pàgines són de lletra de Caresmar, si bé hi ha
algun plec de cal·ligrafia distinta. Generalment tradueix al llatí les notícies
donades pels historiadors que escrivien en llengües vernacles, o bé
esmena el lèxic dels textos originals segons el criteri de l'època 3 . Té un
estil concís i una gran precisió a matisar els testimonis. Per regla general,
assenyala les fonts d'on procedeixen les notícies, que de vegades són
difícils d'identificar. Moltes dades provenen de documents i arxius desapareguts.
Donat el rigor crític amb què treballa l'autor, cal concedir-li
crèdit fins i tot quan no esmenta l'origen de les informacions.
3. El manuscrit que estudiem conté una resenya dels epitafis que hi ha al claustre
de Sant Pau del Camp (pàgs. 93-112), fet per algun monjo d'aquesta abadia, en el
qual llegim el següent: «Que totas estàs inscripcions... estan copiades, no ab las mateixas
abreviaturas y barbaritats de llatinitat y orthographia, y estan sas còpias orthographiadas
al estil del present sigle» (pàg. 108). Aquest és el criteri que seguien els pares
Caresmar, Pasqual, Martí i tots els erudits del segle XVIII.
234