I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

CONFLICTES ENTRE LES EXEMPCIONS MONÀSTIQUES
Episcopus Abbati, Priori, vel Preposito per se aut per suos, et ipsi
habeant eos ad iusticiam domno Episcopo vel clericis suis, si vero
ipsi hoc facere contempserint, domnus Episcopus exerceat súper
ipsos reos iusticiam, et observent eam, et observari faciant domnus
Abbas et sui. Adissimus quoque ad hec ut ipsum claustrum et illic
Domino servientes temerario ausu excomunicare, sed neque capellas
que circa ambitum monasterii site sunt, sine Romani Pontificis vel
legati eius audientia, interdicere vel excommunicare non debeant,
neque ceteris ad idem monasterium pertinentibus locis, sine certis
causis preiudicium canonice ulcionis inferre. Deficientibus quolibet
modo sacerdotibus in ipsis ecclesiis dommus Abbas vel Prior vel
Prepositus eligant ibi sacerdotem, et presentent eo Episcopo, et ipse
laudet eum, et commendet ei curam animarum, si nihil adversus
ipsius personam unde repudiandus sit, opponi poterit; si vero, quod
absit, aliquis sacerdotum culpam fecerit qua deponi vel abjici debeat,
hoc non fiat nisi judicio Episcopi.
Actum est hoc nono calendas maii anno Dominice Incarnationis
centessimo trigessimo quarto post millessimo. Olegarius, archiepiscopus.
Berengarius, Dei gratia, gerundensis ecclesie episcopus 9 .
L'anterior sentència indica clarament quin havia estat el fomes totius
discordie; la vigilància de la treva de Déu i dels sacrilegis, urgida poc
abans en un concili provincial presidit per Oleguer, l'assistència als
sínodes diocesans, l'obediència a les seves lleis i la correcció del clergat
de les esglésies depenents de Ripoll, i per fi la manera de proveir les
parròquies i esglésies depenents del monestir. En resum qüestions totes
elles d'ordre pastoral que veurem repetir-se en les properes discussions.
# # #
Fins a l'època de Sant Bernat Calvó, l'abat de Santes Creus i bisbe
de Vic, no es coneixen qüestions d'importància entre el monestir de Ripoll
i la mitra ausonenca. La discussió originada en 1239 havia d'ésser la més
llarga, car no devia arribar-se a una solució de compromís fins vint anys
més tard. El procés de millorament de la jerarquia esmentat en l'època
de Sant Oleguer, havia pres ara una nova empenta; per tant, les raons
de la discòrdia seran també de tipus pastoral.
9- Original a la Mensa Episcopal, Llib. 4 de pergs., doc. 77; còpia al índice, fet
el segle passat; i extracte a MONCADA, Episcopologio, tom I, pàgs. 431-432.
271