I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

ITINERARI HISTÒRICO - ARQUEOLÒGIC DE SANTES CREUS
IV. PERE EL CERIMONIÓS. LA DECADÈNCIA
La desafecció, tan prematura, manifestada pel Cerimoniós vers Santes
Creus per la raó de què hem fet esment, va perdurant al llarg de la
seva vida. A partir de 1340 manifesta la seva predilecció per Poblet i és
al dit monestir que decanta la seva gràcia i que —a imitació de Pere el
Gran per Santes Creus— disposa l'erecció del propi sepulcre i el dels
continuadors de la seva dinastia.
Per Santes Creus, en represàlia, imposa la construcció d'unes forti­
ficacions que, amb l'excusa de preservar el Monestir contra algarades i
guerres, tinguin per finalitat efectiva d'impedir la futura expansió ma­
terial del cenobi. S'hi resisteix l'abat Miró (f 1347) i també durant vora
trenta anys l'abat Ferrera (1347-1375), al qual el rei crea tota mena
de dificultats. Finalment, a la mort de Ferrera, el designi reial és acatat
i les fortificacions són dutes a terme tal com apareixen encara avui, amb
la corona de merlets damunt l'església, claustre i dormitori, sense utilitat
defensiva i només impedint la continuació de les construccions de les
dependències de les quals era mancat el cenobi. L'abat La Dernosa, ins­
trument de la reial venjança, hagué d'abandonar Santes Creus ben aviat,
i la seva memòria fou vituperada per la comunitat.
Santes Creus cessà en la seva expansió monumental. L'abat Porta
(1380-1402), esmerça la seva prelatura en activitats pràctiques i deco­
ratives. Construeix un pont sobre el riu Gaià i edifica la porta Reial
(anterior a l'actual de l'Assumpta) tot variant els accessos al cenobi que
abans es feien pel gual d'Aiguamúrcia. Construeix un nou altar major
(avui a Tarragona) i dedica al claustre dues notables pintures al fresc,
de les quals només es conserven les restes.
Amb tot, el Monestir no decau en la vida espiritual i en el seu escrip­
tori, floreixent de ja fa un segle, es registren els fruits d'una intensa acti­
vitat en disciplines del món de la cultura, tant com de la religió. Hi ha
testimonis d'una escola hel·lenística formada dintre els seus murs que
perdura d'una manera comprovada fins entrat el segle xvn, i probable­
ment fins a les acaballes de la comunitat.
Durant tot el segle XV no es registra al Monestir obra, acte o enterra­
ment d'importància. Els béns espirituals de l'abadia de Bonrepòs, extin­
gida en 1453, són transferits a Santes Creus i serviran en ple segle xvn,
per instal·lar un pati en la mongia posterior aprofitant les arcades d'aquell
claustre.
22
337