I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

EUFEMIÀ FORT I COGUL
el Jove de França que es fa constar, tant al pergamí de Madrid, com
constava al còdex o Llibre Blanc de Tarragona, on el copista va escriure
.XVIIL, encara que posteriorment, segons sembla, es va pretendre esmenar
aquesta lectura esborrant un pal, el darrer, per tal de deixar la data
en: .XVII. u . Com resta clar, aquest intent de rebaixar un any el còmput
dels reis francs no fou altra cosa que un desencert; més que ajudar
d'una manera satisfactòria la solució dels problemes de cronologia que el
document plantejava no va obtenir cap altre resultat sinó embrollar més
una qüestió ja d'ella mateixa poc clara. L'atribució de l'any 1155, és a
dir, el de còmput reial francès, no solament no crea cap dificultat cronològica,
sinó que concorda perfectament amb tota l'altra documentació fins
ara coneguda i afectada per la problemàtica plantejada per la datació
de l'Encarnació; documentació que, en general, ha estat ben mal concordada
15 .
Ens cal observar que en l'esmentada donació d'Ancosa enlloc no es fa
constar que sigui feta per a la edificació o establiment d'un monestir.
Tampoc no és esmentada aquesta circumstància en un altre diploma que,
més que una confirmació de la donació d'Ancosa resulta una expressa
determinació dels límits feta pel mateix comte de Barcelona Ramon
Berenguer IV el 28 de març de 1156. En canvi s'hi recull l'afirmació
que l'anterior donació havia estat feta a títol d'acte expiatori a favor de la
salvació eterna del donador. I diu clarament que, per tal d'aclarir els
dubtes suscitats sobre els termes de la seva donació, requerit per l'abat
Hug de Valldaura, en declara concretament les partions. Signen aquest
document: el comte, el bisbe de Barcelona Guillem de Torroja, Guerau
Alamany de Cervelló, Guillem Ramon Dapifer de Montcada, Guillem
Arnau de Prats, i d'altresAquest document ve datat, com l'anterior a
què ens hem referit, tant pel compte dels anys de l'Encarnació, com pels
dels reis Capets: en el primer cas, el 1154; en el segon, el dinovè del
rei Lluís el Jove. Aquests dos còmputs no concorden amb una diferència
de dos anys, la mateixa diferència cronològica ja notada en el document
de què hem parlat abans. Com allí, cal computar pel compte dels reis
14. UDINA, pàgs. 63-64.
15. Sobre aquesta qüestió vegeu, encara, el nostre estudi: El primer abad de
Valldaura-Santes Creus y comentario a la cronologia de los principios del monasterio,
«Yermo», II, Santa Maria del Paular, 1964, pàgs. 225-242.
16. AHNM, perg. de Valldaura, cap. 159, núm. 4.
114