I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

LA FAMÍLIA DE QUERALT I SANTES CREUS
d'una llarga qüestió jurisdiccional'°. Ribera situa el testament de Pere el
15 d'octubre del 1266. No el coneixem, però sí que hem vist el del 2 de
juny del 1282 fet a Portfangós, abans de marxar a l'Àfrica i a Sicília.
Deixava a Santes Creus el seu cos, amb el cavall, armes i diners per a la
sepultura, i ratificava la donació de Figuerola, tot encarregant que li fessin
aniversaris. Al fill Guillem donà Queralt i Santa Coloma i al fill Pere,
Timor. De les filles Geralda i Constança, la primera fou monja de Vallbona.
Figura Guillem de Timor entre els marmessors, els quals hauria
d'ajudar sempre l'abat de Santes Creus 71 . Ignorem la data precisa de la
seva mort. Per a Segura és el 1293. En tot cas, el 1295 Margelina era
ja vídua.
No fou Pere l'únic Queralt passat a Sicília. Zurita parla de Bernat i
Ponç, que estaven al servei de Jaume II i participaven en les lluites d'Itàlia
meridional (any 1300). El rei els ordenà el retorn, ja que Sicília era
rebel a l'Església. Potser perquè no obeïren els prengué els béns i els
donà a llurs familiars 72 .
Tenim la impressió que en acabar el segle xill fineix també l'època
més important per les relacions de Santes Creus amb la família Queralt.
Els senyors no obliden el monestir, però es nota una tendència en elegir
llurs sepultures a la capella de Santa Maria de Bell - lloc, a Santa Coloma,
existent ja al segle xi; però on s'havia instal·lat una comunitat de mercedaris
el 8 de juny del 1307.
El fill de Pere (III), Guillem, no fou senyor de Queralt per gaire
temps. Probablement morí el 1307. El seu germà Pere (IV) havia lluitat
a la frontera castellana el 1296 73 . El 1308 intervé, com a un dels mar­
messors de Ramon d'Anglesola, en l'avenència entre fra Pere d'Arters,
abat de Santes Creus, i el rei, per la qual es revocà en favor del monarca
la venda del castell d'Utxafava feta al monestir 7 \ Pere continuà guerrejant
contra els moros de Granada fins que el rei l'envià, amb Pere Boi'l
i Guillem Oulomat, com ambaixador al concili de Vienne, el 1311. És
coneguda la detallada relació que féu al rei de la seva missió diplomà-
70. ACA, D, FQ.
71. RIBERA, op. cit., pàg. 121 (diu que és el núm. 51 de l'arxiu de Santes
Creus); ACA, D, FQ (trasllat fet el 28 de juliol del 1636 per fra Guillem de Torroja,
notari de Santes Creus).
72. ZURITA, op. cit., V, 41, 2, 42.
73. ACA, C, registre (= r.) 340, f. 184 v i 232.
74. ACA, C, p. 2524 de Jaume II.
105