I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

ANTONI PLADEVALL I FONT
ELS BISBES DE VIC I LLURS MONESTIRS
Conflictes amb els abats de Ripoll
L'abadia de Ripoll fou sempre la primera abadia del bisbat de Vic
i una de les primeres del país. La marcada protecció de què fou objecte,
des de la seva fundació a l'any 880, pels comtes de les cases de Cerdanya,
Besalú i Barcelona i pels nobles del veïnatge la convertiren ben aviat en
una gran potència territorial. El seus alous i possessions s'estengueren, de
bon inici, per les valls pirinenques del bisbat de Vic i dels territoris cerdà
i bergadà, però aviat s'escamparen per tota la geografia del país 6 .
Les possessions de Ripoll i del seu veí, Sant Joan de les Abadesses,
marcaven una veritable barrera dintre el bisbat de Vic a l'acció pastoral
dels bisbes, que tenia com a frontera imaginària més propera a Vic les
parròquies de Borredà, Sora, Sant Quirze de Besora i Vidrà. Totes les pa­
rròquies situades al nord d'aquesta línia convencional pertanyien a un o
altre dels dos monestirs. Ripoll també tenia importants possessions a la
mateixa plana de Vic, centrades a l'entorn de la Pavordia de Palau, i als
extrems del bisbat a l'entorn dels priorats de Santa Maria de Montserrat
i Sant Pere de Cervera.
Les primeres dissensions importants de Ripoll amb Vic se situen entre
els anys 1130 i 1134. En la primera d'aquestes dates el bisbe de Vic,
Ramon Gaufred, va exigir a l'abat Pere, de Ripoll, una prestació d'obe-
5: La majoria de la documentació que ens ha servit per aquest treball forma els
últims 31 pergamins del lligall 853 de l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic, que
correspon al Llibre IV de pergamins, titulat: Privilegis apostòlics i reials. Constitucions
i concòrdies amb Manresa, Ripoll i Montserrat. Són els pergamins numerats que
van del 76 al 105.
L'incendi de l'esmentat arxiu, esdevingut en 1936, ha deteriorat sensiblement els
originals de manera que avui dia difícilment poden consultar-se. S'ha de completar
encara la restauració dels pergamins temps enrera iniciada. Existeix però un detallat
índice dels pergamins, conservat al mateix arxiu, el qual junt amb els extractes detalladíssims
del degà Joan Lluís de Moncada, en el seu Episcopologio de Vich, escrit
a mitjan del segle XVII i publicat a Vic els anys 1891 i 1894, permeten de refer
íntegrament el seu contingut. Sempre que es pugui donarem la doble cita, la de
l'original i la de la publicació d'en Moncada.
6. Ramon d'ABADAL, La fundació del monestir de Ripoll, a «Analecta Montserratensia»,
vol. IX, Miscel·lània Albareda, I, Montserrat, 1962, pàgs. 187-197.
268