I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

JOSEP BAUCELLS I REIG
3. a : Benet VIII, «Quoniam concedenda», gener de 1023;
4. a : Urbà II, «Pie postulatio», 1 de desembre de 1098, i
5. a : Calixte II, «Religiosam vitam», 14 de febrer de 1120.
Com en casos similars, les cinc són molt iguals, i es repeteixen gairebé
paraula per paraula, només allargant la llista de propietats i alguns altres
detalls, explanadors de conceptes ja esmentats o introduïts recentment per
les lluites i qüestions immediates. Prenent per base la darrera, els punts
principals sobre l'exempció i la llibertat del monestir són els següents:
— ad ius et propietatem sancti Petri nullo medio pertinere dinoscitur.
sub beati Petri et nostra protectione suscipimus, et presenti scripti
privilegio communimus. (Semblant en Urbà).
prefatum monasterium tam in capite quam in membris, et quascumue
possessiones, et quecumque bona in presenti possidet, vel adquisiturum
est, firma ei et integra sub iure et dicioni beati Petri, pleno
iure, perpetuo conserventur.
— ut nullius alterius iurisdictioni submitatur, nisi sub tua tuorumque
successorum in perpetuum. (Propi de les tres primeres butlles, i que
usen les fórmules anteriors).
— decimas quoque et primitias oblationes, defunctiones, redditus
ad monasterium pertinentes... nos in perpetuum cum omnibus supradictis
usibus omnino quietas, integras et inmunes conservari censemus.
(Semblant en les altres butlles).
— statuimus vero, ut nullus unquam regum, nullus episcoporum,
nullus hominum in quolibet ordine et ministerio constitutus, audeat
moleste causas eiusdem monasterii incumbere, nec homines illorum
per ullam causam distringere. (Igual en totes).
— sepulturam eiusdem loci liberam omnino esse decernimus, ut eorum
qui illic sepeliri deliberaverint, devotioni et extreme voluntati, nisi
forte excommunicati fuerit nullus obsistat. (Igual, Urbà).
— obeunte te, nunc loci eius abbate, vel tuorum quolibet successorum,
nullus ibi qualibet surreptionis astúcia preponatur, nisi que fratres,
communi consensu, vel fratrum pars consili sanioris, secundum Dei
timorem et beati Benedictí regulam elegerint. Electus autem a diocesano
episcopo consecretur... (gratis i sense condicions, sinó ho
farà el Papa o qualsevol bisbe). (Semblant en les cinc, menys la
condició de