I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

ANTONI PLADEVALL I FONT
deixar d'ésser monestir benedictí en 1017, va obtenir de Roma l'exemp­
ció, com també l'obtingueren Àger, Besalú i algunes de les canòniques
dels primers temps. La resta de canòniques, sorgides a rel de la reforma
del segle XI, per la seva peculiar acció pastoral directa estaven sota el
control immediat dels bisbes.
LES EXEMPCIONS MONÀSTIQUES
L'exempció era l'escut amb què es defensaven els monestirs en les se­
ves discussions amb els bisbes. Paul Kehr amb la seva sistemàtica recopi­
lació i estudi dels documents papals catalans ha estat el primer a detallar
dé manera segura l'inici i el progrés de les exempcions dels monestirs
catalans\
Cuixà fou el primer monestir català que pel desembre de l'any 950
obtenia del papa Agapit II un privilegi d'exempció i confirmació dels
seus seus béns. En això seguia l'exemple de Montolieu i Cluny que en
els dos anys anteriors havien obtingut cadascun documents semblants. El
de Cluny, sobretot, datat del març de 949 serà el model dels documents
expedits posteriorment per la Cúria Romana.
L'any següent ja s'adreçaren a Roma per a obtenir el mateix privilegi
la mitra d'Urgell i els monestirs de Ripoll, La Grassa i probablement
Rodes, car el seu fundador anà a Roma en aquella data.
A semblança de Cluny, en les butlles dirigides als monestirs catalans,
se'ls confirmava la possessió dels seus béns i la percepció dels delmes i
primícies, la lliure elecció de l'abat, i, sobretot, la immunitat de la casa
i propietats, especificant que ni el rei, ni cap príncep, marquès, comte,
bisbe, jutge o altra persona poguessin invadir-los o intervenir en ells.
La llista de monestirs exempts i tributaris de Roma va creixent rà­
pidament. Sala, el fundador de Sant Benet de Bages que en 951 havia
anat a Roma, va sotmetre la seva fundació a la Santa Seu amb l'obligació
de pagàr-li un cens anyal de 30 sous, i en 982 eri consagrar l'església
del monestir els bisbes Guisad d'Urgell, Froia de Vic i Pere de Barcelona,
1. Paul KEHR, El Papat i el principat de Catalunya fins a la unió amb Aragó,
traducció de R. d'Abadal i Vinyals, extret dels «Estudis Universitaris Catalans», Barcelona,
1931, pàgs. 8 i ss.
264