I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

CONSIDERACIONS SOBRE ELS SEGELLS CISTERCENCS
Els Comtes Reis Catalans, quan tractem de les signatures dels nostres
comtes - reis
Cal fer observar que mai no hem vist cap falta d'heràldica als segells
dels monestirs cistercencs catalans o als de la Confederació. Ni en els
més primitius.
Més aviat donen orientació sobre la forma de fer-los; i això té molta
importància, sobretot a l'època en què va florir amb tot el seu esplendor
aquest Orde de la nostra terra.
Una falta que feren moltíssims d'altres ordes, fou de posar les armes
reials primer que les pròpies. Això, als ajuntaments i cases de religiosos,
era la falta més corrent. I encara ho és.
En canvi, cap segell del Císter l'ha duta; i les armes de la casa comtal
les porten els abats Cuyàs, Mas, Rossell, Vàzquez, Sayol, Oliva,
Serra i Barba, entre altres
També en la forma de posar el bàcul, indiquen si tenien jurisdicció
interna o si la tenien també externa. Si havien solament de regir el
monestir, o si també s'havien d'encarregar d'algun poblet on no hi havia
rectoria, cosa que passava sovint. Encara que, com hem dit, gairebé la
totalitat dels segells dels monestirs del Císter porten la Verge Maria,
generalment asseguda, ens ha cridat l'atenció que, als tres únics segells
que coneixem de Santa Maria de Lavaix, la Verge hi estigui dreta. ;Té
aquest detall alguna significació?
Tots ells són heràldicament correctes. Per exemple, l'abat de Poblet,
Joan de Guimerà, porta les armes de Guimerà, lloc de la seva procedència.
Aquest costum era molt estès. Així, els primers abats i monjos, que s'establiren
a la nostra terra, portaren la Creu de Tolosa, perquè d'allà procedien.
Ho fem observar en el nostre estudi que un dia presentàrem a
aquesta mateixa casa per prendre part al concurs organitzat cada any per
la benemèrita entitat «Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus», en les seves
Festes Anuals.
Germandat Cistercenca de Santa Maria de Valldonzella
19