I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

QÜESTIONS SOBRE L'EXEMPCIÓ EPISCOPAL
el termini, no es presentà. Tampoc no ho feu en els anys següents. Sols
afegí quelcom, el dia 21 de juny de 1305, per deslliurar-se de la presó
episcopal, on era també per no pagar i fer ofenses a uns recaptadors de
talla, en dir que el privilegi d'exempció «se habere in monasterio de
Truyetho, a quo monasterium de Corbaria dependere dicebat». El bisbe li
prorroga el termini 9 .
L'altra temptativa de visita té lloc el 21 de febrer de 1310. El bisbe
hi envia dos delegats, amb les degudes facultats. Davant la mateixa actitud,
aquests comuniquen que, abans de deu dies, el prior o un representant
es presenti al bisbe,
cum que essent in diòcesi sua, parati ostendere si quam exempcionem
vel libertatem habent dictus prior et prioratus ille, propter
quam possint se excusaré a visitacione episcopali.
Endebades els esperaren. Per això el bisbe fa un decret-circular, signat a
Martorell l'I d'abril següent, anunciant a tothom l'excomunió i interdicte
llançats contra prior i monestir. (Apèndix IV).
En endavant minva l'efervescència del cas. Tal vegada arriben tàcitament
o, millor, estableixen un acord mutu, del qual, però, no se'n parla.
Per la pràctica seguida es dedueix que el bisbe té dret sobre la parròquia,
però no es ficarà per res en el priorat. Efectivament, en 1314 el prior
promet de pagar la deguda «procuracio» o dret de visita (40 sous), mentre
el bisbe dóna llicències a l'esmentat Vidal de Casasobirana, en senyal
clara de concessions subsegüents a un conveni10 . De tota manera els recels
i el convenciment que cedir en detalls suposava una pèrdua greu de dret,
retarden l'entesa i l'harmonia. Fins passats una vintena d'anys el prior no
farà efectiva la paga, i només quan el bisbe explícitament manifesta i
declara que, en rebre la «procuracio» «non fieret perjudicium juri, nec
accresceret vel descreceret jus dicti prior is»
Així continuaria el conflicte, somort, però esperant d'acabar-lo. Dintre
el temps del treball, a les darreries del pontificat, fra Ferrer d'Abella hi
gira dues visites del tot normals, encara que només es registren qüestions
9. ADB, Registrum Commune, de 1303 a 1311, 51; cf. CAMPILLO, Speculum
Officialatus, 414 T -415, núm. 3.
10. Cf. Speculum Officialatus, 415, núm. 4; Reg. Com., any 1314, 2-3.
11. Cf. Speculum Officialatus, 415, núm. 6; Reg. Com., 1330-36, 68.