I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

PELAGI NEGRE I PASTELL
hores va començar a anomenar-se de Rosis o sigui de Roses, nom que ha
prevalgut i s'ha perpetuat en la vila de Roses.
Encara que les referències a aquests fets són imprecises, sabem — i
això consta de manera indubtable— que l'església de Sant Martí d'Empúries
fou totalment destruïda; molts anys després, en 926, el comte Gauzbert,
fill del comte Sunyer i de la seva muller Ermengarda, va manar
restaurar-la, segons consta en la inscripció que hi ha en una làpida de
marbre blanc que es conserva, partida en dos trossos, sobre la porta de
l'actual església de Sant Martí d'Empúries. Heroi triomfant és anomenat
el comte restaurador Gauzbert en la susdita inscripció 6 .
A més de totes aquestes invasions, cal encara registrar-ne una altra
d'hongaresos, com ha demostrat el culte investigador Jaume Marqués,
canonge arxiver de la Seu de Girona, en un erudit treball, que ara no
tinc a mà i que em sembla que va publicar en la «Revista de Gerona».
Possiblement algunes d'aquestes destruccions atribuïdes als àrabs o als
normands, foren ocasionades pels hongaresos; tal vegada el títol d' «heroi
triomfant» que s'atribueix el comte d'Empúries Gauzbert fou degut a
haver lluitat victoriosament contra aquests.
Tot això vol dir que en cas d'haver existit el monestir de Sant Pere
de Roda abans de la invasió àrab i d'haver pogut subsistir després dels
primers temps d'aquesta, molt bé pogué ésser destruït o almenys haver
sofert danys considerables en alguna d'aquestes diferents invasions, seguides
sempre de grans destruccions, perjudicis i malvestats.
Quin valor cal donar a la narració de l'historiador Jeroni Pujades,
sobre l'origen del monestir de Sant Pere de Rodes? En primer lloc, cal
fer una afirmació: jo crec en absolut que no va inventar res; transcriu
aquesta notícia tal com la va trobar en aquest llibre gran, en pergamí,
signat amb el número 223, que es guardava a l'arca gran de l'antiga sagristia,
vora el cor i que servia d'arxiu del monestir de Sant Pere de Roda,
on es trobava precisament i així ho fa constar el dia 29 de setembre de
l'any 1606. Treu d'aquest llibre que l'església i convent estaven en peu
a l'any 929, però en molt mal estat a causa de les invasions 7 .
6. Vegeu Dr. M. ALMAGRO, Las fuentes escritas referentes a Ampurias, (publicada
por el Instituto de Prehistòria Mediterrànea y la Sección de Arqueologia Diego de
Velazquez), Barcelona, 1951, pàgs. 131-132; i VILLANUEVA, Viage literario, t. XIV,
pàgs. 232-238.
7. Vegeu notes 2 i 3.
218