I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

INCIDÈNCIES DAMUNT LA PROPIETAT MONACAL CATALANA
propis, que el desgavell de la guerra haurà fet prescriure per a la Cartoixa,
com per als censos reals que es trobaran en idèntica situació, suposen
una pèrdua del 15 o 13 % del total recomptat 60 , poc més o menys del
que s'esdevenia en els censals ja exposats.
B) Projecció administrativa del Trienni Constitucional (1820-1823)
damunt les rendes de Poblet i Scala Dei
La supressió de convents decretada per les Corts espanyoles del Trienni
Constitucional el primer d'octubre de 1820 i l'intent de desamortització
que es va emprendre en aquest oratj ós període forçosament haurien
d'haver colpit els dos monestirs catalans estudiats. No tenim, però, notícies
massa clares del que devia passar a l'un i a l'altre durant aquests tres
anys de constitucionalisme frenètic, si bé sabem només que l'abadia de
Poblet fóu intervinguda —però no pas suprimida— pel govern liberal,
que hi posà una persona idònia a la nova situació 61 . Això i tot, les rendes
pobletanes, almenys pel que fa als censals que estem estudiant, passarien
a l'administració de l'Estat (del Crèdit Públic, que diuen els nostres documents),
i probablement en situació de bloquejats, sinó de segrestament
definitiu. Hem pogut registrar 21 assentaments (el 20 % del total dels
censals del monestir en qüestió), en què s'esmenta la percepció per part
del Crèdit Públic de les rendes vençudes 62 . Anotem-ne a més a més, dos
casos de reclamació extemporània (molt posterior) de les pensions o part
a partir de 1809 f. 135). Sobre Martí d'Ardenya vegeu les dades que aporta Josep
IGLÉSIES, La Real Acadèmia de Ciencias y Artés en el siglo XVIII. Memorias de la
Real Acadèmia de Ciencias y Artés. Barcelona, 1964.
60. Són 9 els censos propis en què hi ha discontinuïtat després de la Guerra de
la Independència, d'entre un total de 66 assentaments. Respecte dels censos reals de
Scala Dei els 6 casos que hem comptat han de relacionar-se amb un total de 40
assentaments.
61. Així el dia 11 de juny de 1821 va ésser «elegit» abat de Poblet, Josep
Barba i Suris, que ja ho havia estat el 1810, en plena Guerra del Francès. Reintegrat,
però, Ferran VII en el seu poder absolut l'any 1823, l'abadia pobletana fou retornada
a Esteve Torrell, a qui havien desposseït els liberals. (Nota facilitada pel senyor Eufemià
Fort i Cogul).
62. Llib. núm. 13.833; folis 3, 5, 6, 15, 16, 17, 20, 37, 48, 49, 51, 53, 84,
86, 88, 89, 98, 99, 108, 109 i 110.
195