I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

CONFLICTES ENTRE LES EXEMPCIONS MONÀSTIQUES
teres. Són famoses les baralles sostingudes entre els anys 1083 i 1114
pel bisbe de Vic i els canonges de Sant Joan de les Abadesses amb l'abat
i monjos de Sant Víctor de Marsella, i les del bisbe de Barcelona i els
monjos de Sant Cugat del Vallès amb l'abat Frotard de Sant Ponç de
Tomières entre 1090 i 1098. En el segon cas hi havien també interessos
particulars del bisbe, però no discòrdies ni litigis.
Les veritables dissensions s'inicien amb el segle XII. En aquest temps
la jerarquia del país havia experimentat un notable millorament. Havia
triomfat la reforma gregoriana i els bisbes havien deixat de semblar
senyors temporals per a convertir-se en verdaders pastors d'ànimes. Els
monestirs, en canvi, no sortiren en general tan ben parats de la unió a
les cases forasteres i en el segle XII comencen una acció més aviat de
replegament. El Cister i els nous ordes acaparen sobretot l'atenció de la
gent i dels magnats.
Les exempcions, tan útils els dos segles anteriors, eren ara una dificultat
per als bisbes en voler portar a terme llur programa de vigilància
pastoral i cura d'ànimes. És simptomàtic que una de les primeres discussions
d'aquest tipus la tingués el zelós bisbe Sant Oleguer amb el monestir
de Sant Cugat del Vallès a propòsit dels drets parroquials de l'església
del monestir i sobre la jurisdicció de l'església de Castellar del Vallès.
Ens n'assabenta un sínode d'arbitratge reunit a Girona el 23 d'abril de
1117, sota la presidència del legat papal Bosó 3 .
El monestir de Sant Cugat tenia privilegis d'exempció però també
la mitra de Barcelona tenia documents que provaven que antigament li
havia pertanyut. Per això les discòrdies de Sant Cugat amb el bisbe i
capítol de Barcelona sovintejaran en els segles següents.
Escau aquí de recordar una carta o butlla del papa Alexandre III,
datada el 16 de juny de 1163, als abats de Ripoll i de Cuixa i a tots els
altres priors i prepòsits que posseïen esglésies al bisbat d'Urgell. El papa
es queixa d'ells perquè posen germans seus monjos o canonges en les
esglésies baptismals d'Urgell, per a regir la cura d'ànimes, sense tenir-ne
l'autorització o concessió del bisbe. Mana el papa que treguin als monjos
o canonges que hi hagin posat fins que obtinguin la comissió del bisbe \
3. Joseph MAS, Rúbrica dels «Libri Antiquitatum» de la Seu de Barcelona, vol. 2,
a «Notícies històriques del bisbat de Barcelona-», vol. X, Barcelona, 1914, doc. 1293,
pàg. 279.
4. Paul KEHR, Papsturkunden in Spanien... pàgs. 387-388.
267