I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

JOAN MERCADER I RIBA
acumulació fortuïta, derivada de les circumstàncies polítiques passades.
Les pensions fetes efectives en els anys subsegüents, fins a l'esgotament
del període en qüestió, manifesten ja una regularitat complerta, i s'abonen
aproximadament un cop cada any.
Poblet, en especial, mostrà un apressament o un excés de zel, per
anomenar-ho d'alguna manera, en l'exigència d'aquestes sumes acreditades
als seus censataris, fins al punt d'intentar de recuperar el temps perdut:
Pau Montserrat, de Montblanc, per exemple, li hagué d'abonar
dues pensions (1816 i 1817) l'any 1828; pel desembre de 1829, dues
pensions més encara, i així successivament fins al maig de 1835 102 . Pere
Tarragó, de Vinaixa, que havia pagat el 1829 27 lliures per la seva
pensió de censal de 1816, i que a la campanya següent acomplí amb
una altra obligació i el mateix els dos anys successius, en 1833, en un
termini escadusser de 6 mesos es vegé compel·lit a saldar tres debitoris 103 .
Josep Alba, de Montblanc, que per la seva part havia pagat en 1831
les pensions de censal corresponents als 3 anys immediats a la Guerra de
la Independència, n'hagué de pagar 4 més el 1833, 2 el 1834 i encara 3
pensions de 10 anys de retard el 21 de juny de 1835 10 \ a frec de la data
crucial de la crema de convents (25 de juliol d'aquell mateix any).
D) Els censos i censals de Poblet i Scala Dei davant del corrent
desamortitzador
Dispersats els monjos i frares per l'espant general que es produí de
resultes de la crema d'alguns convents i l'assalt de les turbes, així com
per la inseguritat existent de la futura situació dels religiosos, per les
seves concomitàncies amb la facció carlina i per la mala disposició envers
ells dels governs liberals de Madrid, les propietats dels monestirs de Poblet
i Scala Dei restaren abandonades i a mercè de què en vulgui fer
l'administració de l'Estat. Lògicament doncs, als dos quaderns que hem
examinat s'haurien d'haver aturat sobtadament les apuntacions en la data
susdita del 25 de juliol. No obstant, en alguns assentaments hi veiem
102. Llib. 13.833, f. 74.
103- ld., f. 40.
104. ld., f. 30.
202